|
|
(SFCod.).- El carrer de Sant Pere; el carrer baix de Sant Pere i el carrer alt de Sant Pere: Té l'inici a la confluència dels carrers de Sant Pau, del Roure Gros, de can Bosc, i acaba a la Quintana, és a dir, al carrer del Rector Tomàs Vila.
A la fi del segle xix el carrer també abastava les cases situades a la Quintana. El nom va aparèixer, juntament amb altres de la zona, a mitjan segle xix com a consequència de l’increment de població del barri de Creus. S'havia conegut com a carrer d’en Vilalba, perquè hi havia can Vilalba. El poblament va començar per la part alta, amb l'assentament de la família de Salvador Vallcorba, teixidor de llana, i Eulàlia Marigó, casats l'any 1727, i va continuar amb les famílies Carner, Quintana, Viladevall... Pel cens de l'any 1800 sabem que hi havia sis cases, les quals, com passa en molts altres carrers, estaven orientades a migdia, que corresponien a les famílies de Fermí Carner (l'Arneta); Miquel Vallcorba; Fèlix Vallcorba; Magdalena Viladevall, vídua; Maria Quintana i Segalés, vídua, i Maria Puigdomènech, vídua. El cadastre de l'any 1893 comptabilitza deu famílies, sis fins a l'actual casa de can Benet, a la barana del balcó de la qual podem veure indicat l'any 1874, i quatre situades ja a la Quintana. Si l'any 1856 el trobem registrat com a carrer de Sant Pere, l'any 1866 apareix com a carrer Baix de Sant Pere, igual que en el cadastre de l'any 1893.
v. barri de Creus.
«Carrer de Sant Pere entre l'era de l'Arneta i la quintana del Tura» (AMSFC, Padró any 1861). «C. San Pedro Baja; Carner Jayme; Marfà Valls Antonio; Puget Ramon; Vila Herederos de Fermin; Puigdomenech José; Ullar Juan; Soler Serrats Juan; Maurí Bertrana Nicolás; Maurí Bertrana Pablo; Capdevila Simó Herederos de Carlos» (AMSFC, Cadastre 1893). «Casa en el carrer Baix de Sant Pere» (RPGr, ll. 3, f. 234, fca. 236). «Casa en el carrer de Sant Pere Baix» (RPGr, ll. 4, f. 258, fca. 58). «Carrer de Sant Pere Baix» (AU, RC1898, núm. 64. Casa núm. 4). «Carrer de St. Pere» (CP, any 1856). «Carrer baix de S. Pere» (CP anys 1866 i 1867).
Des del anys quaranta del segle XX, porta el nom de Sant Isidre, va des del carrer de can Bosc fins a la confluència amb el carrer de Sant Saturi i abans confrontava amb els àlbers del Tura. Pertanyia al barri de Creus, però ja a mitjan segle xix va prendre el nom de carrer Alt de Sant Pere. Els primers assentaments daten de mitjan segle xviii, amb les famílies Carner, de can Carguet; Rocasalbas, conegut com can Pericó, a la llinda d'una finestra de la planta superior de la qual podem veure l'any 1745, i Collet, can Jep Collet, la llinda del portal antic de la qual, avui convertit en finestra, porta l'any 1750. Com altres carrers de la població, fora del Camí Ral, totes les cases s'edificaven de cara a migdia. En aquest cas, com que l'edificació era entre mitgeres, l'hort estava al davant, a l'altre costat del carrer, on solia haver-hi la comuna. Uns cent anys després, del llibre de conductes del Dr. Petit podem extreure que hi ha deu famílies, i el cadastre de l'any 1893 comptabilitza setze cases. Les cases properes a l'actual carrer de can Bosc, com ca na Rodona, etc., també figuraven dintre aquest carrer.
v. àlbers del Tura, barri de Creus.
«Comienza en la llamada “Era del Arneta” y concluye en los “Albats del Tura". Antaño se llamó Calle de Martri» (HSF, p. 528). «Casa i hort en el carrer de Sant Pere més Alt» (RPGr, ll. 4, f. 250, fca. 34). «Carrer de St. Pere al» (CP, any 1856). «Carrer alt de S. Pere» (CP anys 1866 i 1867). «C. San Pedro Alta; Cassart Batlles Francisco; Bayó Serracant Enrique; Argemir Corderas Andrés; Dardiñá Herederos de Francisco; Vernet Deu Pedro; Polls Acisclo; Vila Felio; Usart Jaime; Carner Juan; Soler Serrats Juan; Soler Serrats Juan; Esturgó Herederos de Pablo; Carner Herederos de Pedro; Roura Pedro; Cullet Corderas José; Comellas Herederos de Cayetano» (AMSFC, Cadastre 1893).
|
