|
|
(Gr-P).- La font de Sant Francesc, la mina de Sant Francesc: La deu d’aquesta mina que travessava la via del tren de França era una d’aquelles deus d’aigua que baixaven de la costa de sobre la font Verda, a la serra dels Caputxins, que portaven l’aigua a la font de Sant Francesc -situada a la plaça homònima davant l’entrada de l’església per aquest costat- i també a la de la plaça de Perpinyà, i segurament a alguna altra.
v. mina dels Caputxins Vells, corredossos d’en Quim.
“30 agost 1843. Perquè utilitzés el públic de les aigües del que va ser el Convent de Mínims... obrint una font interinament en el terreny que Lluís Perpinyà posseeix al costat de l'hort del convent esmentat... es va accedir que es construís la font que proposava l'Ajuntament, podent subsistir en el seu terreny, caldria obrir mentrestant es traslladi a un altre indret fora d'aquest mateix... passant-se de seguida a la construcció de la font” (AMGr, LlAAG1842-45, p. 25). “Granollers 21 gener de 1859 Arranjament de la tuberia de la font de Sant Francesc. Es va prendre nota d'un ofici rebut de la junta del ferrocarril en contestació al que se li va dirigir per a l'arranjament de la tuberia de la font de Sant Francesc... 5 de febrer de 1859. A la plaça de Perpinyà s'hi ha construït una font nova en la que s'hi han portat les aigües de la mina anomenada de Sant Francesc... 18 de febrer de 1859. Neteja de la mina de Sant Francesc. Últimament es va donar coneixement que l'empresa de prolongació del ferrocarril havia accedit a la neteja de la tuberia de la font de Sant Francesc que havia que quedat embussada amb els treballs d'esplanació del ferrocarril” (AMGr, LlAAG1852-72). "s'inaugura una font pública a la plaça d'en Perpinyà alimentada amb aigua de la mina de Sant Francesc" (Privilegi del 13 de febrer de 1859). “L’església de Sant Francesc era oberta al culte i, adossada a la façana, hi havia una font i a la placeta unes acàcies” (GVO, p. 28).
|
