|
|
(Gr-P).- El barri de Sant Josep; el carrer de Sant Josep: Tal com veiem en parlar de Sant Joan, també amb Sant Josep es produïa la duplicitat entre Granollers i Palou, per això a l'antic poble de Palou, es va conservar en exclusiva la denominació de barri per no confondre ambdós carrers anomenats igual. Penúltim barri que trobem situat al costat de llevant de la carretera del Masnou, entre aquest i la via, abans d'arribar a l'actual "Hostal del Vallès" al trencant del camí de can Rei. A la mateixa posició geogràfica que el barri de Sant Joan, cap a la seva cara de migdia. Barri de cases construïdes en divisions censals fetes per l'avi de can Maiol, en Josep Mayol, pel nom de fonts del qual potser va donar-se també nom al barri format per cases arrenglerades al costat nord, amb el porxo a la cara de migdia, la majoria de les quals han anant canviant de denominació
v. Alberto, Antònia de can Met, Castellar, Estrada, Giberta, Julià Malo Nou, Julià Malo Nou, Lluïsa, Malet, Manel de can Pla, Pepi, Perre Forner, Rebitxol, Regalat, Tamba, Valls, Viudo.
“Llista de Palou. Manuel Ganduxé Ganduxé, pagès, 32 anys carrer de Sant Josep” (AMGr, C245, FAP, plec de documentació de Granollers (Palou), f/s). “Paratge: Plana de Palou. Barri de Sant Josep” (AMGr, CadGr1955, pol. 16). “El barri de Sant Josep” (AMGr, PlC2000. caraB. 20). “El carrer de Sant Josep” (AMGr, PlC2000. 10, 11, 17). “Cal Regalat, eren dues cases, a la casa núm. 1 va viure-hi primer el Gat Negre i després en Serradures. A la casa núm. 2, primer va estar-s'hi la Senyora que era llevadora i després va anar a viure a cal Senyor o cal Nen, després la Catalana. Quan hi va a viure el Regalat de les dues en fa una de sola; can Rebitxol; can Manel, primer hi van viure els de can Rosca; ca la Lluïsa, que primer va ser can Llorenç, després can Met de la Pipa o Met Malla; ca la Pepi, que primer va ser can Casaca, després ca l'Alberto, ca l'Antònia de can Met i també can Valls; can Xiberta, que primer va ser cal Tric; can Tamba, que primer l'habità en Joan Martas Falgà amb la seva família; al Malo, primer can Sous i cal Julià o ca la Roser” (RMT, Q1, p. 32).
A Granollers aquest carrer va des del carrer de Sant Jaume a la seva cara de llevant, quan venim des de la plaça de l’Església, fins el carrer de Roger de Flor, deixant abans a la cara de migdia el carrer de la Princesa que marxa en direcció sud. Després de travessar el carrer de Roger de Flor, fins arribar al riu s’anomena carrer de Joan Camps. Antigament a la cara de migdia, en cantonada amb el carrer de Sant Jaume, hi havia la foneria de can Trullàs, la qual després d’enderrocar-se, es preserva el nom, a l’espai públic, que s’anomena plaça de can Trullàs, a continuació d’aquesta indústria hi havia la casa de pagès de can Passa-serres i a continuació les hortes. Actualment, a continuació de la plaça hi ha edificis d’habitatges amb un porticat a la planta baixa, al final del qual hi ha dependències municipals, i a continuació un petit espai arbrat al carrer de la Princesa.
A la cara nord, també fent cantonada amb el carrer de Sant Jaume, el Sindicat de Pagesos, i a continuació l’edifici de les Germanes de Sant Josep, ‘les Josefines’, que és una residència per a gent gran del sexe femení. Després venien les hortes, a les quals s’hi contruiren edificis d’habitatges.
v. pisos de la Caixa, camí de l'Església, Josefines, Passa-serres, Sindicat, Trullàs.
“Sant Josep celebra la seva onomàstica el dia 19 de Març. Sant Josep, espòs de Maria, i pare putatiu de Jesús. A les terres de parla catalana era celebrada la festivitat amb nombrosos actes tradicionals, el més important dels quals segurament són les falles de València” (REGP). “El carrer de Sant Josep” (AMGr, PCB, Nomenclàtor general, barri de Sant Josep). “Carrer de Sant Josep” (EGPG, p. 232).“El carrer de Sant Josep” (AMGr, PlC2000. 10, 16).
|
