|
|
(SAVilam.).- Església parroquial de Sant Julià del Fou, avui el nucli central de la urbanització que es va construir al seu entorn. Restaurada i rehabilitada, té la nau rectangular de ponent on hi ha l’absis i el campanar, a la cara de llevant on hi ha l’entrada principal.
“Acta de consagració de l’església de Sant Julià del Fou feta per Arnau Ermengol bisbe de Girona i el bisbe de Vich l’any 1142 s’esmenta que dita parròquia confrontava pel costat de ponent “ab ipsa Ermessenda” (senyora del Castell del Far) per aquest títol, a la vegada del Coll, compreses les terres del Mogent “vadit per fevum de Bello-loco (vorera de cap ensà del dit riu) ad torremtem Ficus et in termino Caritituli, A circio á petra foradata usque ad Torrentelam et in capite de vallo prati de Brugueriis et ad Petras Tinentes (que s’aguanten soles, dretes) Alodia autem sepe dicte ecclesiae” (MATBC, CV, NHC, CPEA, f.5). “Sant Julià de Fou: L’església de Sant Julià del Fou és una construcció del segle XII, consagrada l’any 1142” (MATBC, CPag, pp. 110 i 111). ”Escrit abusivament Alfou, és una parròquia del terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor, situada l’església a 1 km de la carretera de Caldes a Sant Celoni, amb un camí proper al k.23 No té nucli urbà, només algunes cases disseminades en un conjunt de paisatge molt agradable. Malgrat que pertany a Sant Antoni de Vilamajor, els habitants van a Cardedeu o Llinars per a les seves compres i afers personals. A les proximitats de la parròquia caldria conservar el paisatge com ara i allunyar d’allà noves construccions sense caràcter” (MATBC, AHMJM, NDV, El Fou). “El Fou. Església parroquial de Sant Julià, n’hi ha una referència de l’any 1016... Toponímia de Vilamajor del segle X al segle XIII. Sant Julià del Fou 1016 (plànol).” (V872-1299, pp. 28-29, 46b).
|
