|
|
(Gr-P).- L'edifici on residien els propietaris de la Fàbrica Nova, després anomenada la Tela, que conservarà aquesta última denominació com a nom popular del conjunt, però sobretot, després de passar la casa a ser patrimoni i equipament municipal com a museu de ciències naturals, al carrer de Francesc Macià, núm. 51.
“6 març 1913. Pio Anfrés Martí per a construir una casa a l’interior del solar tancat que poseeix a la carretera del Masnou” (AMGr, LlAAG1913, p. 30rv). “Carrer General Mola. 51, f. 421, núms. 84-85. Demarcació 9na. Pius Anfrés Alsina, 20/12/1891, cap de família, industrial, esposa Paulina Magdaleno Ceinós, de Valladolid. Anna Canal Anfrés, cap de família, germans Jordi i Rosa Canal Anfrés” (AMGr, C2019, PadróMGr1950, t. II). “Inauguració del Museu de Ciències Naturals-la Tela, maig de 1987” (RG9, p. 39, foto). “La Tela” (AMGr, Pl1934). “28 juliol 1982. Sessió extraordinària, Ajuntament Ple del dia vint-i-set de juliol de mil nou-cents vuitanta dos. Adquisició de l’edifici de la Tela, situat al númeró 51 de l’avinguda de Francesc Macià… 14 d’octubre de 1982. Escriptura de segregació i compravenda, atorgada per Alfred Canal Anfres, a favor de l’Ajuntament de Granollers” (AMGr, CPatrim, CarpT). “33.- Museu de Ciències Naturals “La Tela” construït l’any 1912 a l’avinguda de Francesc Macià, núms. 47-51. forma part del Patrimoni Històrico-Artístic” (AMGr, CPatrim, IVEPM1993, p. 11). “La Tela” (AMGr, RAMunicp, últim expedient, any 1992). “Casa Pius Anfres Martí “La Tela”, avda. Francesc Macià, 51 J. Batlles i Anfres (arquitecte any 1912). Casa en edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí” (PHA, p. 56). “La Tela” (GrEncant, p. 56, foto).
Les instal·lacions de la fàbrica tèxtil de la Tela, que treballaven amb telers de garrot, teixits de camiseria i al final cintes de paracaigudes, ocupava gairebé la totalitat de la mansana formada pels carrers de Francesc Macià, Indústria, Sant Josep de Calassanç i Bartolomé Esteban Murillo, llevat de les cinc cases situades a la part nord-oest de l’illa de cases, amb la casa dels propietaris que venia a continuació amb façana a la carretera dels Masnou, el carrer de Francesc Macià. Actualment només queda aquest edifici, ara públic, les naus i solars interns de la indústria varen enderrocar-se i urbanitzar-se amb la construcció d’habitatges. Les fàbriques tenien un senyal identificatiu de convocar els treballadors a la feina: així la fàbrica de ca l'Humbert tocava els tres quarts i tenia un so fort, en canvi el de la Tela tocava quan faltaven cinc minuts per entrar a treballar amb un so més suau. La gent es deia: "Correu que ja ha tocat el petit".
v. Fàbrica Nova.
“Seguiment de les principals indústries tèxtils a Granollers 1932-1940. Pius Anfres Martí. Francesc Macià. 107 telers” (CRB1936-1939, p. 148. AMGr, RM1932 i 1936, Lligall RS 1920-1940).
|
