|
|
(Gr-P).- Aquest carrer es va obrir en un nou eixample de terres anomenades la parellada d'en Lletjós, és per aquest motiu que va anomenar-se carrer d'en Lletjós fins després de la guerra 1936-1939, quan es construeix on abans hi havia el col·legi de Segon Ensenyament, "l'escola Pia Sant Josep de Calassanç". Comença al carrer de Josep Umbert i arribava estret fins el carrer de Martí Grivé, després s'eixamplava fins a 10 m d'amplada. A la cantonada amb el carrer del Conestable de Portugal, paral·lel a la construcció de l'escola també va fer-s'hi l'església amb una tanca i el temple enretirat fins la línia de façana que després quedaria fixada al carrer. Els escolapis duien els petits formats des de l'escola, en dues files, l'una que marxava cap al nord per la Carretera fins arribar a l'Europa, i una altra de cara al sud per aquest carrer fins arribar davant de ca l'Esclopera, a la cantonada amb el carrer del Foment, continuant i travessant el carrer de Murillo i la cantonada amb el carrer de la Indústria, on hi tingué la casa en Pessetones, que ara s'ha reformat i construït de nou amb dos cossos, amb un seguit de cases més enllà dels carrer de Pep Ventura i d'Àlvarez de Castro fins arribar a l'actual carrer de Colom. Al costat dret la casa de can Pèls que es va construir l'any 1916, era l'única que tenia pis i després del carrer de Bartolomé Esteban Murillo les parets de Tela, fins arribar a la cantonada amb el carrer de la Indústria on hi havia naus d'aquesta empresa tèxtil. Entre aquest dos carrers, al costat de llevant les cases de ca la Maquinista, ca la Maria de les Patates, can Jubany, can Lluís, ca la Gracieta, ca la Caterina, can Trenta Passes, ca l'Hereu i can Ferrerons. Del carrer de la Indústria al carrer de Colom hi havia a llevant les cases de ca la Providència, cal Carboner, can Royo, can Molins, can Ventura, can Pocurull, ca la Caterina i can Sant Pare, al costat de ponent can Fèlis, can León, can Planes, can Lau i ca la Sebastiana. Els veïns feren sant de barri pel setembre, durant dos o tres anys, al començament de la dècada dels anys 1940, tanmateix la gent anava justa d'armilla i quan passaven a cobrar-los cada setmana tothom remugava, fins que varen deixar de fer-lo. De fet només s'engalanava el tros del carrer de Bartolomé Esteban Murillo amunt, car en avall hi havia en una cara les parets de la Tela i als veïns els hagués estat massa carregós guarnir-lo, tanmateix es reunien tots al costat de dalt, després d'haver-lo guarnit amb banderetes de colors, posaven un empostissat a les parets de can Gresola i llogaven un petita orquestra de tres o quatre músics, per fer la dansa, el ball de tarda i ball de nit, i a la tarda es feien jocs per a la canalla, es trencava l'olla, carreres de sacs.
El primer eixample fora muralles ocupa part de la parellada d'en Lletjós, i d'aquesta manera es posa el cognom d'aquest propietari a un dels nous carrers, que anava en direcció de ponent a llevant, després anomenat al costat de ponent de la plaça de la Corona el carrer del Príncep de Viana i al costat de llevant d’aquesta plaça el carrer del Lliri. Més endavant, amb noves urbanitzacions a la mateix parellada, el nom es trasllada a un nou carrer que circula de nord a sud des del carrer de Josep Umbert fins l'actual carrer del bisbe Martí Grivé. Encara que trobem la proposta que després d'una nova urbanització, a partir d'aquest punt i en direcció a migdia, es digués el carrer de Prats, sembla que no va fructificar aquesta proposta de la segona part, i el carrer quan s'obre continua conservant el nom de Lletjós fins arribar a l'actual carrer de Cristòfol Colom. Després de la guerra del 1936-1939, durant la dècada de 1940 passa a anomenar-se de Sant Josep de Calassanç.
v. Sra. Angeleta, Bardissa, Belitre, Boter, Burres, Calau, Carboner, Carcàs,
Carmeta de can Bardissa, Caterina, Conde, Conxita de l'Ajuntament, Drapaire, Esclopera, Escorcell, Espinalt, Felis, Ferrerons, Genissa, Gironella, Gòfia, Gracieta, Guardià, Hereu, iaia Rosa, Jaques, Jaume Bardissa, Jofre, Jubany, Lau, León, Lola Dolenta, carrer de Lletjós, Madrilenyo, Maranges, Margall, Maria Patates, Mate Milate, Moliner, Molins, Noi de la Mare, Paco Ceba, Paco de can Pèls, Pandura, Patates, Patatx, Patatxet, Pei, Pere Pins, Pernales, Pessetones, Piques, Planes, Poblet, Pocorull, Popeia, carrer de Prats, Providència, Putxinel·lis, Quimet de cal Malo, Ronses, Ros, Royo, Sant Pare, Sardineta, Sebastiana, Serenet, Tit, Torre Francisqueta, Trenta-passes, Tueta, Tura, Vaquer, Ventura.
“Sant Josep de Calassanç. Naixement: 31 de juliol de 1557 a Peralta de la Sal (Osca). Mort. 25 d'agost de 1648 a Roma. 1748 beatificat. 1767 canonitzat pel papa Climent XIII. Se celebra la seva festivitat el 25 d'agost. Sacerdot, pedagog, fundador de la primera escola cristiana. Fill de la casa de Calassanç, de la noblesa aragonesa, senyors de la vila i castell de Calassanç” (REGP). “Sant Josep de Calassanç, prolongació del carrer de: El Nomenclàtor sovint és manipulat per gent sense cap mena de coneixement sobre toponomàstica i això ha portat a errors greus que després paguen els soferts veïns que han d'aguantar els canvis innecessaris. Quan es va construir el conjunt d'habitatges anomenat aleshores "Carrero Blanco". en memòria de l'almirall franquista, i sobretot els dos edificis que donaven de façana a aquest carrer, no s'hi va trobar solució més adient que donar-li el nom de "Prolongación de Sant José de Calasanz" sense adonar-se que el vial pròpiament acabava al carrer de Cristòfol Colom i després d'aquest la continuació es desplaçava lleugerament cap a llevant, amb el nom però de carrer d'Àngel Guimerà. Després del bunyol i quan la gent ja hi vivia i havia donat les adreces, varen anomenar-lo com a "Prolongación de Angel Guimerà" una altra sortida genial, fins que ja amb democràcia es va posar el nom d'Esteve Garrell, personatge que ja havia tingut un nom de carrer en una altra via prou cèntrica. Aquesta va semblar una sortida d'emergència, car aquell carrer des de la cantonada del carrer de Santiago Rusiñol en avall era de natural que es digués del Pla de Baix per travessar tot aquest espai; ara tanmateix ja no es podia pas tornar a atabalar els veïns amb un nou canvi prou lògic per altra banda i es va acabar per deixar aquest vial trossejat de dalt a baix amb tot de noms il·lògics” (REGP). “Carrer de Sant Josep de Calassanç” (EGPG, p. 233). “El carrer de Sant Josep”de Calassanç (AMGr, PlC2000. 15, 16).
|
