|
|
(Garriga).- Can Terrers: Gran casal, masia fortificada situada a la cara de llevant de l’actual carretera de Granollers, a migdia de l’antic Camí Ral, a la qual s’hi entra per un barri a través d’un curt camí des de la carretera.
Aquesta gran propietat conservà el cognom Terrés, fins a finals del segle XVIII, amb Josep Rosselló Terrés, hereu de les propietats Rosselló d’Avall i Terrés. A partir del segle XIX, el cognom desapareix totalment d’aquesta família.
v. Camí Ral.
“Crisògon, senyor de la baronia de Centelles, en nom propi i dels seus homes proies habitants a la Garriga, per una part i Joan Terrés, síndic de la universitat de la Garriga, per l’altra” (AJJMV, PDV, PM, AHMLG (segles XIV-XV). Jaume Oliver, p. 61. IP, doc.9, 28 juliol 1445. Barcelona, perg. 3). "Esteve Terrés" (ACA, fog.1553). “De Can Terrés... De la gran masia de can Terrés, dels Rosselló; (HG, vol. I, pp. 15, 392, 435 i 437, vol. II, p. 271). "Les cases del primer tall. 2 La casa d’en Terrés” (AMLG, llM, de l'any 1692) . "Masia can Terrés" (HGG, p. 128). "Bartomeu Terrés" (AHB, fog1470). “Casa dita lo Mas Tarres possehida per Isidro Tarres, es al pla sola, dista del lloch de la Garriga un quart de camí, casa de tres cossos, baix entradas, una cuÿna, cellers, rebost, cort de cavall, un barri amb dos portals, la cort dels bous, cort de vaques, galliner, llevant-mitgdia, ponent ÿ tremuntana ab honors del mateix mas Tarrés per esser edificada la casa” (AMLG, C380, Cad1716, CPG, p. 53-2). “Can Terrés” (AMLG, PG1924). “Can Terrés” (GA, p. 36). “A 9. Can Terrés. A 100 m de la carretera N-152, Barcelona-Puigcerdà, km 35,500” (GAG, p. 7). “Can Terrés. Cognom: Rosselló. Adreça: Barri de can Terrés” (RC). “Can Terrés, 220 m. És potser la construcció rural més gran i esplèndida de la Garriga. Els seus edificis formen un grandiós pati interior” (EVG, pp. 97 i 138-139, plànol). “Ca’n Tarrés. En su antigua puerta de entrada, mirando a Oriente, vemos esculpido su escudo de gules, con anagrama de Jesús de oro, acompañada en jefe de un bezante y un corazón, y en punto de un dragón, de lo mism” (AMLG, LlM, vols. 74 i 76. Maurí, Josep: Acció Catòlica. X. Los próceres que más contibuyeron a la obra (1692).
|
