|
|
(Gr-P).- Carrer de la zona industrial de la Font del Ràdio, el qual va precisament paral·lel al propi torrent. Té cap a migdia el carrer de Miquel Servet, al qual entraren després d'haver deixat la carretera de Barcelona, just quan haurem baixat del coll de la Manya de cara a migdia.
Nom: Severo Ochoa de Albornoz. Naixement: Luarca, Asturias, 24 de novembre de 1905. Mort Madrid 1 de novembre de 1959 Luarca 1905-Madrid 1993). Bioquímic. 1929. Llicenciatura i doctorat poc després. 1932. a l'Insitut Nacional per a la Investigació Mèdica de Londres, primers estudis importants sobre enzimologia. 1936. Amb la guerra espanyola s'exilia a Alemanya, treballa al Laboratori de Meyerhof de Heidelberg, tanmateix només s'hi està un any, amb la puixança del nazisme, marxa d'Alemanya. 1937. A Plymouth investiga en el Laboratoi de Biologia Marina. 1938-1941 va dedicar-se a l'estudi de la funció biològica de la tiamina (vitamina B1) i d'altres aspectes enzimàtics del metabolisme oxidatiu, en el Laboratori de Rudolph Peters de la Universitat d'Oxford. 1941. S'exilia al Estats Units. Investiga en el Departament de Farmacologia de l'Escola de Medicina de la Universitat de Washington, a Sant Louis. 1952. Entra a la Universitat de Nova York, on porta a terme la part més important de la seva investigació. 1959 Premi Nobel de Fisiologia i Medicina, premio que va compartir amb el bioquímico Arthur Kornberg, pels seus descubriments sobre el mecanisme de la síntesi biològica de l'àcid ribonucleic (ARN) i de l'àcid desoxirribonucleic (ADN). “Carrer de Severo Ochoa” (EGPG, p. 234). “El carrer de Severo Ochoa” (AMGr, PlC2000. caraB. 12).
|
