Name

Sant Josep, l'altar de; la capella de Sant Josep i el retaule de Sant Josep.

Granollers

(Gr-P).- L’altar de Sant Josep; i la capella de Sant Josep: Altar al costat dret enfront de l'altar de Santa Teresa a l'església del Carrer dels Caputxins.

Name

Sant Josep, l'oratori de

Vallgorguina

(Vallg.).- "L'oratori públic de Sant Josep és propietat del P. Lluís de Valls de l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona" (ADB, VP Ll 20 Elenc. núm. I, p. 265 III.- Esglésies i oratoris públics).

Name

Sant Josep, la font de; el canal de la font de Sant Josep i la mina de Sant Josep.

Santa Maria de Palautordera

(S.M.Palau).- La font de Sant Josep: Font dedicada a aquest sant, en la qual es venera una imatge esculpida col·locada en una mena de capelleta que la deixedesa de la gent ha malmès. Font del torrent de les Valls o el riu Sec, que fou segurament un lloc prou formós. No és gaire abundosa la deu que raja ara, que ho fa a través d'un tub metàl·lic, i l'altra, que rajava una mica més avall amb petit ornament [...]

Name

Sant Josep, la font de; el canal de la font de Sant Josep i la mina de Sant Josep.

Vallgorguina

(Vallg.).- La font de Sant Josep; el canal de la font de Sant Josep: Situada en una raconada al costat dret del camí de can Pujades, de raig escàs. Una imatge d'aquest sant amb rajola de València ens recorda el nom de l'indret que a començaments de segle es coneixia per la font dels Enamorats.
Una altra font anomenada de Sant Josep quedava més amunt de cal Tonedor i la font de Santa Anna, en el canal que va a la [...]

Name

Sant Josep, la font de; el canal de la font de Sant Josep i la mina de Sant Josep.

Vallromanes

(Vallrom.).- La font de Sant Josep; la mina de Sant Josep: Font situada al mig del torrent de can Vilar, al nord-est de can Sala Gros, sota els roures de la casa. Havia estat un indret ben arranjat amb una taula rodona de pedra amb bancs. Formava una arcada amb una capella i la imatge del sant, amb l'abeurador que encara es veu al costat, que servia per a les ovelles. Les esllavissades ho han colgat tot.
La mina [...]

Name

Sant Josep, l’escola de

Granollers

(Gr-P).- Escola dels germans de la Salle a començaments del segle XX, fins l’any 1933, instal·lada a la plaça de l’Església, després l’escola Pia fins l’any 1936.
v. escola Pia.
“1902. Els germans de la doctrina cristiana varen establir-se a Granollers amb la fundació del col·legi de Sant Josep, a la casa núm. 5, de la plaça de l’Església, cantonada amb el [...]

Name

Sant Josep, l’església de

La Llagosta

(Llagosta).- “Església parroquial” (IE, núm. 23, p. 86). “església de Sant Josep (foto)” (LllagI, p. 25).

Name

Sant Josep, l’església de

Granollers

(Gr-P).- Església de la comunitat religiosa de l’escola Pia, situada al carrer de Sant Josep de Calassanç, cantonada amb el carrer del Conestable de Portugal.
“7 març 1941. Acorden celebrar solemnement els set diumenges de Sant Josep a la que ha de ser l’Església del col·legi... 14 febrer 1944. Comencen les obres per a la construcció de l’església... 3 juny 1945. Solemne benedicció de la nova església dedicada a Sant Josep, patró del col·legi” [...]

Name

Sant Josep; la urbanització de Sant Josep.

Llinars del Vallès

(Llinars).- La urbanització de Sant Josep es va construir a les faldes de la parròquia del Coll, amunt des del Mogent i a l’entorn de la carretera de Cardedeu a Dosrius.
“Terreny en el terme de Llinars, que dona de cara a la carretera de Sant Celoni, en el qual hi ha construït un xalet denominat Sant Josep, Maria Rosa, Pepita” (RPGr, ll. 1, fca. 47, f. 105). “La urbanització de Sant Josep des del Mogent fins a l’església del Coll” (

Name

Sant Josep de Calassanç, el carrer de

Granollers

(Gr-P).- Aquest carrer es va obrir en un nou eixample de terres anomenades la parellada d'en Lletjós, és per aquest motiu que va anomenar-se carrer d'en Lletjós fins després de la guerra 1936-1939, quan es construeix on abans hi havia el col·legi de Segon Ensenyament, "l'escola Pia Sant Josep de Calassanç". Comença al carrer de Josep Umbert i arribava estret fins el carrer de Martí Grivé, després s'eixamplava fins a 10 m d'amplada. A la cantonada amb el carrer del [...]