Name

Teja, cal

Parets del Vallès

(Parets).- Can Teja: Els germans Calçada, que vingueren de Puigcerdà, visqueren de costat al carrer del Racó, núm. 8. Casa coneguda per can Teja. Més endavant van tenir la oportunitat per anar de masovers a can Gravat del veïnat de can Riera; el nom de la casa no els era grat i varen aconseguir que anomenessin aquella casa també can Teja, nom que li va quedar de forma definitiva i avui encara li diuen -malgrat haver-hi viscut relativament poc temps, només entre deu i [...]

Name

Teja, el camp de can; l'hort de can Teja i la vinya de can Teja.

Parets del Vallès

(Parets).- El camp, peça de forma triangular; conreu de secà on s'hi fan cereals. Els dos costats de la cara nord donen al camí de la riera Seca i el sud-est, al camí de can Riera. La bassa, de cara a ponent, situada davant de can Teja, a l'altre costat del camí del veïnat, propietat de can Salvet.
L’hort primera peça de terra dels Hortets, tocant la cara de ponent del camí de can Riera.
"Vicens Ciurans bracer natural de [...]

Name

Teja, la bassa de can; la mina de can Teja

Parets del Vallès

(Parets).- Bassa situada darrere la cara de llevant de can Teja. Construïda amb “bolos” de pedra, de forma lleugerament rectangular, encara s'omple amb l'aigua de la mina homònima. Les dones del veïnat de can Riera tenien dret a rentar-hi: posaven la roba a estovar a casa i llavors anaven a rentar a la bassa, que encara conserva els rentadors, amb sobre de cairons, a la seva cara sud-oest, amb un buit al terra per poder estar a dins més còmodament i a nivell per [...]

Name

Tela, els jardins de la

Granollers

(Gr-P).- Espai públic enjardinat de forma rectangular i allargat, situat entre la cara de ponent del carrer de Palaudàries, i el costat de llevant de la Tela.
“Actualització dels noms dels espais verds de la ciutat. Parcs i jardins que consten en el GIS: Jardins d’en Vinaixa” (AMGr, CCNomencl, ANEV2006-2008).

Name

Tela, la

Granollers

(Gr-P).- L'edifici on residien els propietaris de la Fàbrica Nova, després anomenada la Tela, que conservarà aquesta última denominació com a nom popular del conjunt, però sobretot, després de passar la casa a ser patrimoni i equipament municipal com a museu de ciències naturals, al carrer de Francesc Macià, núm. 51.
“6 març 1913. Pio Anfrés Martí per a construir una casa a l’interior del solar tancat que poseeix a la carretera del Masnou” (AMGr, [...]

Name

Tela, la font de la

Granollers

(Gr-P).- Font pública destinada als veïns per anar a buscar aigua, situada a la paret de la façana sud-est de les antigues naus, a la vorera del carrer de Sant Josep de Calassanç, a la cantonada amb el carrer de la Indústria. Construïda d’obra amb una pica de punt rodó, ocupava una bona part del pas de vianants. Amb la urbanització es va treure, però s’ha recuperat, i actualmente l’aigua raja d’una columna metàl·lica, amb una aixeta de cop.

Name

Tela, l’alzina de la

Granollers

(Gr-P).- Bell exemplar de capçada àmplia, situat a la façana de migdia del carrer de Bartolomé Esteban Murillo, gairebé a la cantonada amb el carrer de Pedro Calderón de la Barca, després de la urbanització del sector. D’antic quedava ran la tanca i la porta metàl·lica d’accés, dins la indústria fàbrica tèxtil de ‘la Tela’.
“Alzina urbanització de la Tela. Aquesta alzina està situada al carrer de Murillo. 178 cm de perímetre (foto)” (

Name

Telefònica, la

La Garriga

(Garriga).- Casa entre mitgeres, situada a la plaça de l'Església, núm. 4 coneguda amb aquest nom perquè hi hagué instal·lada durant anys la central telefònica d'aquesta companyia. Edifici modernista, lamentablement desaparegut.
v. Cafè del Centre.
"Abans hi hagué el bar del Centre" (HGG, p. 69). “G 142. La Telefònica 1908. Plaça [...]

Name

Telefònica, la

Granollers

(Gr-P).- Aquest servei es va donar a Granollers inicialment en dues cases situades primer a la plaça de Josep Maluquer i Salvador, núm. 19, 1er. pis, que portaven la familia Carbassot i després a la plaça de Lluís Perpinyà, núm. 24, on anteriorment hi havia can Rafelet, lloc on es va avançar aquest servei, des d’un treball atorgat a una família, fins a un servei de telefonistes per les quals havien de passar totes les comunicacions amb el seu servei de clavilles, servei [...]

Name

Telefonista, la

Sant Celoni

(SCeloni).- Entre coll de Basses i Santa Maria. Punt estratègic des d'on es feien senyals als vaixells. És el turó més enlairat del Montnegre.