Resultado de la búsqueda

Ordenación de más antiguo a más reciente.

 
Página 43.139 de 44.323. Resultados: 443.229. Ordenación

Nombre

Sibèria de Rússia, en

Campins

(Campins).- Motiu aplicat a un pastor remugaire, que renegava recordant-se de la Sibèria de Rússia, tancava el ramat al corral de l’Abril.

Nombre

Sibina, ca la

Gualba

(Gualba).- Potser aquest nom de casa prové de cognom, car el trobem al poble en documentació des del segle XIV fins a començaments del segle XIX,
“Sibina. Masia ocupada pel seu propietari, de forma temporal” (R.S. P. de Ll.). “Sibina” (Masies que consten al Nomenclàtor de l'any 1860). “Can Sibina” (P.V.M. p. 94). “Cases antigues de Gualba. Que existeixen, Sivina (Savina).” (A.R. L.G. 10/ p. 20). “Bartomeu Civina [...]

Nombre

Sibina, ca la

Sant Celoni

(SCeloni).- Can Sibina; l’hereuet Sibina: A començament de segle Joan Sibina Bosch, originari de la Batllòria, va establir la seva fàbrica a la Carretera Vella.
"Un dels hereus Sibina, que adquirí certa popularitat a la vila" (EASC, p. 261.2). "Fàbrica de taps de suro de can Sibina, 1907, (foto)." (JAT, pp. 118-119).

Nombre

Sibina, ca la

Sant Feliu de Codines

(SFCod.).- En Sibina: Home de can Magre, xofer que portava la línia de Granollers amb el Nonito. Sibina és una variant, amb assimilació de la primera vocal, del nom de fonts Sabina.
“Sibina” (APSFC, p. 289).

Nombre

Sibina, ca la

Granollers

(Gr-P).- La Sibina Rius va agafar fama com a "curandera". Curava lligaments, espatlles fora de lloc, etc., i també tenia un bon coneixement d'herbes remeieres. Portava a terme aquesta activitat al carrer de Guayaquil, a la casa coneguda per ca la Sibina.
Més tard també fou anomenada d'aquesta forma la casa del carrer d'Enric Prat de la Riba, núm. 37-39, lloc en el qual la filla d’aquesta dona traslladà el consultori, ja que es dedicà a la mateixa [...]

Nombre

Sibina, el bosc de can; el mas Sibina; la peça de can Sibina i la vinya de can Sibina.

Gualba

(Gualba).- Avui el coneixem per Sibina però d'acord amb anterior documentació podia ser originalment Savina. Antigament el bosc ocupava una gran extensió, que era tot de can Figueres, que anaren subdividint amb els boscos de can Sibina, can Campenys, bosc de pi, alzina i roures.
Eren dues les peces d'aquesta casa que es dedicaven a la vinya i es coneixien igual, l'una sobre el camp de les Matances que formava un rost i la menava en Trinquela. [...]

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSibina, el bosc de can; el mas Sibina; la peça de can Sibina i la vinya de can Sibina.

Nombre

Sibina, el corredor de ca la

Granollers

(Gr-P).- v. carrer i passatge d'Aragó.

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSibina, el corredor de ca la

Nombre

Sibina, el torrent de can

Gualba

(Gualba).- Va a la riera de Gualba al prat de can Figueres. Es forma a la carena de can Plana i rep nombrosos torrents. A la seva part alta passa a llevant de can Sibina.
“El torrent de can Sibina” (A.M. Cad1955, pol. 2).

Nombre

Sibina, la bassa de can; la mina de can Sibina; el pou de can Sibina i el safareig de can Sibina.

Gualba

(Gualba).- Bassa petita, servia per regar i de safareig per rentar, s'omplia amb l'aigua de la mina. Ara només en queden les restes.
La mina, de curt recorregut, es formava en el pou de la casa i portava l'aigua al safareig per regar la Quintana. Era pobre i en aquest terra només s'hi podien fer unes hortalisses.
El safareig s’omplia amb l'aigua que venia per la mina des del pou, on rentaven la gent de la casa i servia per [...]

Consulta generalConsulta general > OrganizaciónArxiu Municipal de Granollers > Fondo/colecciónOnomàstica > NombreSibina, la bassa de can; la mina de can Sibina; el pou de can Sibina i el safareig de can Sibina.

Nombre

Sibina, l’era de can

Gualba

(Gualba).- Era enrajolada just davant el portal de la casa i en un pla elevat, cosa que era aprofitada per fer els pallers a sota. Batien a potes amb vaques. Sempre es va batre amb animals i es ventava amb forques, encara que més tard també es feu amb màquina de maneta. Els pallers que es bastien a la part de sota tirant la palla i l'herba, es feien de palla, alfals i trepadella.