Nom

Surell, el mas

Santa Maria de Palautordera

(S.M.Palau).- “15 desembre 1349. 24 gener 1350. L’abandonament del mas Surell del terme de Santa Maria de Palautordera per Sibila filla i hereva del difunt Bernat Surell de Pinells casada amb Bernat Gras de Cànoves” (IPFF, p. 125).

Nom

Surenya, la; el sol d’avall de la Surenya.

Llinars del Vallès

(Llinars).- “Mas Mir. 1596 Gabriel Mir, pagès hereu del mas Mir, revèn el domini útil de la peça de terra del ‘Sol d’Avall de la Surenya’ de Llinars de tres quarteres… una petita peça de terra erma d’una quartera i dos quartans del lloc dit ‘el Sol d’Avall de la Surenya’.” (SRC, pp. 261, 274-275, 277. Pergamins de can Bruniquer, núms. 17, 38; Aventín, Documents, I, pp. 54-55, 63-64).

Nom

Surera, el forn de l'alzina

Caldes de Montbui

(Caldes).- Forn de calç que trobem, amb unes sureres al volt, just al començament i a pocs metres de la carretera del Farell.

Nom

Surera, l'alzina

Vilanova del Vallès

(Vilanova).- “Terra anomenada de l'alzina Surera, coneguda amb el nom de cal Beco” (RPGr, ll. 6, fca. 302, f. 10).

Nom

Surera, la; el sot de la Surera.

Campins

(Campins).- v. mas Figueral.
"Peça de terra bosc de sureres, algunes oliveres i altres arbres, denominada la Surera, llevant Francesc Pradell, migdia Mariana Plana, ponent Esteve Planas, Josep Saula per mitjà del sot de la Surera o torrent de can Pereres, nord Saula. Propietaris Frederic Soler, any 1894. Blanca Soler de les Cases" (RPSCel, ll. 1, t. 32, f. 31, fca. 66). “surera: “Quercus Suber. Creixement lent, [...]

Nom

Surera, la feixa de l'alzina

Vallromanes

(Vallrom.).- Situada darrere la casa, a continuació del camp Gran, a la punta dels conreus, on hi havia una gran alzina surera. Aquestes feixes es varen anar aplanant però en queden quatre: de dues en van fer una. Les van aplanar per fer-hi blat, civada, ordi, faves, fesols, trepadella i alfals que netejava la terra i l'esbafava. Terra ara plantada de pins que hi han nascut.

Nom

Sureres, el camp de les

La Roca del Vallès

(Roca).- Esplanada a ponent del camí de can Planes on abunden les sureres, situat entre aquest camí i el camp de la Mansa, envoltat pel bosc de ca l'Argent,

Nom

Sureres, el pas de les

La Roca del Vallès

(Roca).- Diuen que varen anomenar l’indret amb aquest nom perquè quedava a un pas de Sant Bartomeu i, també, perquè és el coll de la carretera d’Orrius on paraven els carreters després de la pujada i posaven el morralet als animals a l’ombra de les sureres, mentre ells anaven a fer el toc. Avui arrenca des d’aquest punt cap al nord el camí de l’Argenta.

Nom

Sureres, les; el camí de les Sureres.

Castellcir

(Castellcir).- El camí de les Sureres: Anava pel solei de cal Manel, entre la Casanova i cal Manel; per baix circulava el camí i a la part alta en una raconada hi havia les sureres.
"Solar que dóna al camí de les Sureres" (RPV, ll. 12, fca. 540-N, f. 69).

Nom

Sureres, les; el camí de les Sureres.

L'Ametlla del Vallès

(Ametlla).- Les Sureres; el camí de les Sureres: Tros de bosc que gairebé tot són alzines sureres, antic bosc de can Coromines, penjat sobre el costat de ponent del torrent de Barder. Terres de can Coromines, entre el torrent i l’olivar, sobre les últimes cases del camí de Bigues, darrere l’actual escola IES l’Ametlla.
De de les Sureres surtia un caminet que pujava al pla de la Violona que començava just en el primer carrer obert sobre l’escola, [...]