|
Pàgina 1 Acta del Ple del dia 26 de febrer de 1959 Sessió ordinària Día 26 de Febrero de 1959 Persones: D. Carlos Font Llopart Alcalde-Presidente Tenientes de Alcalde: D. Carlos Hors D. Miguel Ustrell D. Francisco Estabanell D. José A. Cabrera Concejales: D. Juan Canal D. Fco. Llobet D. Fco. Miralles D. Juan Parera D. Pedro Plana D. José Ribas D. Ramón Sobrevia Secretario: D. Miguel Roure Llorens En la Casa Consistorial de Granollers, siendo las veinte horas veinte minutos del día veintiséis de febrero de mil novecientos cincuenta y nueve, se reunió el Ayuntamiento pleno para celebrar sesión ordinaria de primera convocatoria bajo la presidencia del Sr. Alcalde D. Carlos Font Llopart, y asistencia de los Sres. Tenientes de Alcalde D. Carlos Hors, D. Miguel Ustrell, D. Francisco Estabanell y D. José A. Cabrera; de los Sres. Concejales D. Juan Canal, D. Francisco Llobet, D. Francisco Miralles, D. Juan Parera, D. Pedro Plana, D. José Ribas, y D. Ramón Sobrevia, y del Secretario de la Corporación D. Miguel Roure y Llorens, estando presente el Sr. Interventor D. Pedro Casanovas Juncosa. Acta. – Abierta la sesión y leída la minuta del acta de la sesión anterior. Decretos de la Alcaldía. – Se dio lectura a los Decretos dictados por la Alcaldía desde el día 29 de enero último. Se acordó el enterado. Canon autobuses. – Seguidamente se leyó una instancia de D. José Baulenas Siurans en la que expone que resulta totalmente deficitaria la explotación de los actuales servicios de Autobuses, cuyo rendimiento no es suficiente para cubrir los gastos del mantenimiento de los servicios; que siendo su anhelo poder proporcionar a la ciudad unos servicios eficientes, es por lo que solicita la colaboración del Excmo. Ayuntamiento, dejando éste de percibir desde el mes de enero próximo pasado el canon del 10% en todos los servicios, y como sea que con ello aún no se llegará a cubrir gastos, si efectuadas las oportunas liquidaciones fuere menester, expondría a la consideración del Ayuntamiento un racional aumento de las actuales tarifas, al solo efecto de permitir el mantenimiento de los servicios. A cuya instancia sigue un dictamen del Concejal delegado de transportes en el que se manifiesta que la experiencia ha demostrado que la explotación del servicio represente pérdidas aunque Pàgina 2 no en la proporción que supone la Empresa; que el canon es superior al que se abona en otras ciudades mucho mayores que Granollers, cuya cantidad de viajeros en los autobuses es relativamente reducida por el número de habitantes de la Ciudad y de Las Franquesas; que no se puede aspirar a tener un buen servicio imponiendo un canon a la Empresa que si queda desgravada según pretende, no obtendrá beneficios, o serán reducidísimos, pero dará fin a una situación totalmente perjudicial y propone que se suprima el canon y que se exija un servicio sin las anomalías actuales, que requieren la siguiente corrección: acudir a todos los trenes en las dos estaciones, y mantener el servicio cuando un autobús esté averiado, con la correspondiente sustitución por otro. El Sr. Sobrevia, concejal delegado de trasportes defiende el dictamen, y dice que a su juicio está demostrada la incompatibilidad del mantenimiento del canon con un buen servicio; que le consta ser cierto que la empres atiene pérdidas, y que a su juicio puede atenderse la petición del Sr. Baulenas pero mejorando el servicio. El Sr. Corbera manifiesta su disconformidad y dice que el Sr. Baulenas ha adquirido la propiedad de la concesión de la línea de autobuses de Las Franquesas a Palou, que hasta ahora solo tenia a precario, y de deberá pagar al Estado lo que dejará pagar al Ayuntamiento, es decir el canon de coincidencia; que la adquisición de dicha adquisición significa una valoración de la línea y que la supresión del canon la valora más todavía; que existe el precedente que al concesionario de otro servicio se le obligó a satisfacer el canon hasta la terminación del contrato; que, además debe tenerse en cuenta que el producto de este canon esta destinado, en parte, al Hospital Asilo, y que, con su supresión, el Ayuntamiento deberá pagar al Hospital sin ingresar aquella partida. El Sr. Miralles propone se rebaje solamente la mitad a resultas de la mejora del servicio. El Sr. Alcalde dice ser cierto lo que ha manifestado el Sr. Pàgina 3 Cabrera de haber adquirido el Sr. Baulenas la propiedad de la concesión de la línea de Las Franquesas a Palou, y que no deja de ser verdad la paradoja de tener que pagar al Estado lo que no paga al Ayuntamiento, si se accede a la supresión del canon. Por su parte, teniendo en cuenta los factores concurrentes en la explotación del servicio es partidaria de la renuncia a la percepción del canon, condicionándola a la mejora del servicio, añadiendo a la propuesta de la Comisión “que se espera que redunde en beneficio del servicio y que el Ayuntamiento se reserva el derecho de imponerlo nuevamente si no hay una mejora del servicio o empeora; dice que el caso del contratista aludido por el Sr. Cabrera era distinto a este, y pide que el Ayuntamiento se manifieste. El Sr. Sobrevia acepta la adición propuesta por el Sr. Alcalde, y puesta a votación la propuesta dictamen es aprobada con la adición señalada por el Sr. Alcalde, con los votos en contra de los Sres. Cabrera y Miralles. Abastecimiento de aguas. – Se dio lectura a la siguiente moción del Sr. Alcalde-Presidente: El abastecimiento de aguas del Ter, tal como se ha dispuesto en las recientes disposiciones promulgadas al efecto, ha de permitir beneficiar con 8 m3 por segundo a Barcelona y poblaciones de su zona de influencia, siempre y cuando estas últimas no dispongan para su abastecimiento actual o futuro de un mínimo de 150 litros por habitante y día. El suministro medio actual de Granollers puede cifrarse en la mitad de esta cantidad, por lo cual entre de lleno entre las localidades que pueden ser favorecidas con las aguas del Ter. Pero además, se da la circunstancia de que la conducción general pasará bastante cerca de nuestra ciudad, por cuyo motivo es doblemente obligado aprovechar esta magnifica oportunidad para dotarla del caudal de aguas que requiere, y evitar con ello que se repitan situaciones tan angustiosas como las ocurridas durante Pàgina 4 el verano último. Por tanto se da la feliz circunstancia de que nuestra población pueda ser una de las que la Junta Administrativa del Abastecimiento vea con mayor interés su solicitud de aguas, y cumpliéndose estas circunstancias favorables, no cabe la menor duda de que el deseo unánime de la población ha de ser que el Ayuntamiento concurra a esta oferta del Estado, y pida para la ciudad los caudales que se estimen necesarios para resolver el problema con un amplio criterio de previsión, que permita el crecimiento hasta una población que sea aproximadamente triple que la actual, hay que contar pues que para el año 2.000, existirán en la ciudad 60.000 habitantes que deban disfrutar del agua del Ter, aparte de los que pueda haber servidos por otros abastecimientos. A razón de 200 litros por habitante y día, en cuyo consumo unitario va englobado también las aguas destinadas a usos industriales, resulta que serán necesarios 12.000 metros cúbicos diarios. Es probable que este caudal diario no pueda ser concedido totalmente por la Junta a nuestra población, por tanto, no se cree aconsejable reducirlo para limitar la cuantía de la inversión necesaria, ya que en último término, es de suponer que, la concesión, que en méritos de los dispuesto otorgue a la ciudad, siempre pueda enajenarse en todo o en parte, lo cual no creemos que haya necesidad de efectuar nunca, porqué tanto la población como la industria tienen tendencia a situarse en aquellas localidades que disponen de agua en abundancia. Se estima que el coste del agua puesta en deposito de cabecera de la red de distribución, vendrá a resultar tal que requiera de una inversión de 2.800.000 pesetas por cada 10.000 habitantes abastecidos, a razón de 200 litros por día y habitante. Por tanto, para nuestra ciudad ello significaría contando sobre los citados 60.000 habitantes una aportación de capital de 16.800.000 pesetas. Estimando que la operación Pàgina 5 de crédito correspondiente requiera un interés y amortización que en conjunto sumen un 7%, a lo máximo, un 8% anual, debería figurar en presupuesto una cantidad anual de 1.344.000 pesetas, que deberían obtenerse con la rentabilidad de la propia agua, y en lo que la misma no alcance, con el recargo en 1/10 de la contribución urbana e industrial, con otros recargos del mismo importe que el valor actual del metro cúbico de agua, o en la forma que el Ayuntamiento pudieses determinar. Aunque en los primeros años en los que es posible que queden caudales sin utilizar, la operación puede considerarse antieconómica, de hecho, con el incremento rápido del consumo y el aumento del coste que experimentan continuamente las obras hacen muy conveniente adoptar el acuerdo de dicha petición, ya que la obtención de un caudal análogo, de otra procedencia, a parte de una indudable seria de inconvenientes y dificultades, no dudamos que valdría mucho mas que los indicados 16.800.000 pesetas. Por tanto, el Alcalde que suscribe propone a la Corporación plenaria se sirva acordar: Se solicite de la Junta Administrativa del nuevo abastecimiento de aguas a Barcelona y Zona de influencia, acuerde admitir en principio a este Ayuntamiento como beneficiario de las aguas que se proyecte derivar del rio Ter, para el abastecimiento de la población, por un consumo de doce mil metros cúbicos diarios, que se estima necesario para una población de 60.000 habitantes que se calcula tendrá la ciudad para el año 2.000, comprometiéndose, en principio, este Ayuntamiento a la aportación económica que le corresponda efectuar. Y facultar al Sr. Alcalde-Presidente para suscribir las instancias y documentos pertinentes para la formalización de esta petición. No obstante, el Ayuntamiento pleno acordará lo que estime más procedente. El Sr. Alcalde dice que este asunto es sin duda el mas Pàgina 6 importante, que, de muchos años, se ha planteado a la Corporación, y con él se pretende resolver de modo definitivo el problema del agua. Como ya saben los Sres. concejales, la Diputación provincial ha creído necesario intervenir para constituir una especie de consorcio de los Municipios beneficiarios del nuevo abastecimiento de Agua de Barcelona, para en su caso contratar un préstamo, cuyos intereses y amortización satisfarían los Ayuntamientos mediante sus aportaciones correspondientes a la Diputación. Dice que el caudal de 8 metros cúbicos por segundo, señalados en el proyecto, 6’5 metros cúbicos son para Barcelona y 1’5 metros cúbicos están destinados a los Ayuntamientos que sean beneficiarios en la parte que se asigne a cada uno. Que el coste total del proyecto está fijado en 2.000.000 de pesetas, de las cuales aportará el Estado el 50 por ciento, y el resto ha de ser a cargo de la ciudad de Barcelona y de los municipios beneficiarios, proporcionalmente al suministro de cada uno, del modo que ha sido calculado es de 2.200.000 pesetas para una población de 10.000 habitantes, a razón de doscientos litros de agua por habitante y día. El trazado de la conducción esta previsto cerca de esta ciudad lo que facilitaría grandemente establecer los depósitos en sitio elevado; entre la Torreta y el cementerio, y de estos depósitos el agua llegaría rodada a la ciudad. Cree que nadie puede oponerse a la petición de ser incluido como beneficiario de este suministro. Lo único que cabe discutir y resolver es lo que es conveniente solicitar. Si se solicita para 20.000 habitantes el precio habrá de ser 5.500.000 pesetas, y se pueden solicitar para 40.000 o para 60.000 habitantes, en cuyo último caso el coste de la aportación serian 16.800.000. Su opinión es de que hay que solicitar el máximo para que pueda atenderse a la industria que es la que debe impulsar el crecimiento de la ciudad; con agua abundante se instalarán nuevas industrias, en otro caso no cabe pensar en ello, y si bien pue- Pàgina 7 de ocurrir que durante un tiempo exista un suministro de agua que no se pueda consumir y que se habrá de pagar, no obstante es preferible esta solución, aunque con ella se hipotecar el porvenir de la ciudad. Esto supondrá un coste de 1.300.000 pesetas anuales, difíciles de amortizar en los primeros 15 o 20 años, pero aún así es partidario de efectuar la petición para que, holgadamente pueda atenderse la población que se prevé para el año 2.000. Anuncia que pronto propondrá una solución provisional para los 5 o 6 años que se calcula tardará la ejecución del plan del nuevo abastecimiento de Barcelona, a fin de prevenir la escasez de agua durante este periodo, y pide a la Corporación se pronuncia sobre la moción que ha presentado. Se acuerda, por unanimidad, aprobar la moción del Sr. Alcalde. Proyecto saneamiento. – A continuación de da lectura a otra moción de la Presidencia, proponiendo se acuerde: 1º. – Se aprueba el proyecto de saneamiento de esta ciudad, redactado por la Confederación Hidrográfica del Pirineo Orienta, cuyo presupuesto asciende a 10.684.295’92 pesetas. 2º. - El Ayuntamiento aportará para la ejecución de la obra, el cincuenta por ciento de su coste. 3º. – Se solicite a la Comisión provincial de Servicios Técnicos la inclusión de esta obra en el plan para 1960, y proceda a su ejecución de acuerdo con el Decreto de 13 de febrero de 1958”. El Sr. Alcalde expuso detalladamente los motivos de esta moción y fue aprobada por unanimidad. Proyecto de pavimentación de la calle Colón. -Se da cuenta del proyecto de pavimentación de la calle Colón, leyéndose la propuesta de la Comisión de Urbanización y Obras, en la que Pàgina 8 se exponen y se hacen resaltar los detalles mas importantes del proyecto, destacando que el adoquinado granítico se colocará sobre lecho de hormigón de 15 cm. de espesor; las aceras tendrán 5 metros de ancho y las dos calzadas de 7 metros cada una; el parterre central será de dos metros, y los de las aceras 1’25 m. de ancho. El presupuesto de contrata es de 1.402.239’12 pesetas. Después de unas palabras del Sr. Hors, ampliando los detalles de la propuesta, se acordó aprobar el proyecto y que se exponga al público por el término reglamentario. Igualmente se acordó la imposición de contribuciones especiales autorizadas por la Ley en la ejecución de la obra. Liquidación del Presupuesto de 1958. – Se dio lectura a la liquidación del Presupuesto de 1958, que arroja los siguientes resultados: Presupuesto definitivo …………………. 9.527.374’29 Ptas. Exceso de Ingresos ……………………. 1.023.750’79 “ Economías ……………………………… 903.198’04 “ Total: - 1.926.948’83 “ Créditos de ingresos no liquidados …… 809.968’49 “ Superávit final 1.116.999’44 “ siendo las existencias en 31 de diciembre de 1958: 825.981’70 pesetas. Los créditos pendientes de cobro en la misma fecha importan 1.218.007’68 pesetas, y las obligaciones pendientes de pago, la cantidad de 927.009’44 pesetas. El Sr. Corbera hace uso de la palabra y dice que el superávit liquidado está formado por la existencia en 31 de diciembre los aumentos en ingresos y las economías en los gastos.: Entre las partidas de ingresos liquidadas con aumentos, son las más importantes, las referentes a multas, fachadas en mal estado de conservación, inspección de carnes, consumo de carnes, servicios del Matadero, autobuses, mercados, ocupación vía pública, recargo en la contribución industrial, usos y consumos; plus valía, Pàgina 9 producto neto y arbitrio sobre la riqueza provincial, y entre las economías en los gastos, la de créditos reconocidos, impuesto de utilidades, indemnizaciones, gratificaciones al personal, cargas por servicios del Estado, gastos de representación, Alumbrado, gastos de recaudación, gastos de personal, alcantarillado, limpieza de la vía pública, expropiaciones, pavimentación vías públicas y otras. Que en realidad este superávit se debe en su mayor parte en lo que se ha invertido en menos de las consignaciones presupuestas, singularmente en los gastos de obras importantes. Ruega a los Sres. Tenientes de Alcalde una vigilancia en el gasto; procurando no rebasar las consignaciones, y hace constar su felicitación para el personal de Intervención y Recaudación, que con su esfuerzo y diligencia han contribuido a esta brillante liquidación. El Sr. Alcalde se adhiere a la felicitación expresada por el Sr. Cabrera y felicita a su vez al Sr. Cabrera y concejales componentes de la Comisión de Hacienda y a las demás comisiones, ya que este superávit es debido, como ha dicho el Sr. Cabrera a una restricción de los gastos, y ello supone un sacrificio de las demás comisiones, sacrificio que debe ser enaltecido. Esta liquidación no significa, sin embargo, que la Hacienda municipal esté en momento de exuberancia, por cuando se deben a la Caja de Ahorros provincial 1.600.000 pesetas que fueron prestadas para la compra de terrenos destinados a la Escuela de Formación profesional industrial, y que confía en que estas deudas se irán satisfaciendo. Cree que el superávit debe emplearse en obras que estén esperando, y que oportunamente será sometida al pleno la oportuna propuesta. Por unanimidad, se aprueba la liquidación del Presupuesto de 1958, con sus relaciones de deudores y de acreedores. Ratificación de acuerdo. – Seda cuenta del acuerdo tomado Pàgina 10 por la Comisión municipal permanente en sesión día 12 de este mes, aprobando la proposición de concierto gremial para la exacción del arbitrio sobre consumo de bebidas espiritosas y alcoholes por el tipo de 290.000 pesetas anuales y con vigencia para tres años a contar del día 1 de enero de 1959, cuyo acuerdo se somete a ratificación de la Corporación plenaria. Por unanimidad se acordó ratificarlo. Ruegos y preguntas. – Fallecimiento Sr. Raventós. – El Sr. Alcalde da cuenta del fallecimiento del Sr. Raventós, padre político del Sr. Teniente de Alcalde Sr. Estabanell, y después de hacer elogio del finado propone conste en acta el sentimiento de la Corporación por esta sensible pérdida. Se acuerda. Electricidad. – Dice a continuación el Sr. Alcalde que puede dar una noticia muy grata para Granollers. Ha sido informado de que FECSA se propone instalar en esta ciudad una estación receptora de 15.00 K.W. y ampliarla a 30.000 en una segunda etapa, proyecto que es de una magnitud extraordinaria para la industria, ya que con esta instalación quedarían resueltos todos los problemas de la falta de fluido eléctrico que puedan presentarse. El Sr. Gambús le manifestó que faltan resolver algunas dificultades, y le pidió que el Ayuntamiento le ayudase a ello. Expone su criterio que debe prestarse toda la colaboración necesaria para que sea una realidad un proyecto de tanta envergadura. Vía férrea. – Con respecto al traslado definitivo de la antigua vía férrea que une las dos estaciones, informa que le ha sido manifestado que dentro de 15, o, 20 días, quedará realizado. Gimnasio. – Da cuenta igualmente de la adjudicación definitiva de las obras de construcción del Gimnasio a la Empresa Materias y Obras, S.A., y que esta obra podrá estar terminada, según ha manifestado la Empresa, para que pueda ser inaugurada el aniversario de la Liberación del próximo año. Canovellas. – Dice haber recibido la visita de comisiones muy Pàgina 11 diversas que le han manifestado su preocupación por el problema que representa la existencia del barrio Xarlet de Canovellas, por el abandono en que se tiene en todos los órdenes, así de carácter moral como sanitario, con unos problemas de tal magnitud que no puede resolver el Municipio de Canovellas. Hace tiempo, y teniendo en cuneta la continuidad de las edificaciones de Granollers y de aquel barrio de Canovellas, realizó cerca de dicho Ayuntamiento unas gestiones encaminadas a la agregación a esta ciudad, del citado barrio, cuyas gestiones no obtuvieron resultado, aun cuando esta agregación ha de significar una serie de problemas para la ciudad de Granollers y ningún beneficio material. Pero es un problema que ha de afrontarse, y cree llegado el momento de dirigirse al Ayuntamiento de Canovellas formulando la petición e interesando sea estudiada y dada conformidad. A su juicio Canovellas puede perfectamente desprenderse del barrio Xarlet. Cree este momento muy oportuno toda vez que tiene noticias de que el Obispado va a crear una nueva parroquia que comprendería el barrio Xarlet, el barrio del Norte y Coll de la Manya. Se acuerda, a su propuesta dirigirse al Ayuntamiento de Canovellas, formulando esta petición. Cooperación. – Informa que el Ministerio de la Gobernación ha aprobado el plan de cooperación provincial, en el que figura Granollers con una ayuda de 725.000 pesetas, y estima llegado el momento de formular la petición correspondiente. Se acordó. Teléfonos. – Dice haber estado en contacto con altos dirigentes de la Compañía Telefónica Nacional de España, de quienes ha interesado se ponga en funcionamiento el coaxial ya instalado en esta ciudad, y ha reiterado la petición de teléfono automático. Se le ha manifestado que entra en los planes de la Compañía establecer Pàgina 12 del teléfono automático, y que preparemos los terrenos necesarios para la construcción de la central. Solicitan 600 metros cuadrados y que los terrenos estén en sitio céntrico. Plan de ordenación. – Por último dice no haber sido posible someter al pleno el nuevo plan de Ordenación de la Ciudad y que espera poder hacerlo en la sesión del mes de marzo próximo. El Sr. Estabanell agradece a la Corporación el acuerdo tomado de manifestación de pesar por el fallecimiento de su padre político, y sobre todo las frases de condolencia expresadas por el Sr. Alcalde. Aniversario. – El Sr. Llobet propone conste en acta la satisfacción de la Corporación por haberse cumplido el sexto aniversario de la toma de posesión del Sr. Alcalde, haciendo votos para que su mandato sea muy dilatado para el bien de la ciudad. Se acuerda. Sin otros asuntos a tratar, se levanta la sesión siendo las veintidós horas. De ella extiendo esta acta; certifico. Signatures
|