|
Pàgina 1 Acta del Ple del día 25 de març de 1959 Sessió ordinaria Día 25 de marzo de 1959 Persones: D. Carlos Font Llopart Alcalde-Presidente Tenientes de Alcalde: D. Carlos Hors D. Miguel Ustrell D. Francisco Estabanell D. José A. Cabrera Concejales: D. Juan Canal F. Francisco Llobet D. Juan Balcells D. Francisco Miralles D. José Ribas D. Juan Parera D. Ramón Sobrevia Secretario Acctal: D. Angel Viñolas Ridorsa En la Casa Consistorial de Granollers, siendo las veinte horas quince minutos del día veinticinco de marzo de mil novecientos cincuenta y nueve, se reunió el Ayuntamiento pleno para celebrar sesión ordinaria de primera convocatoria bajo la Presidencia del Sr. Alcalde D. Carlos Font Llopart, y asistencia de los Señores Tenientes de Alcalde D. Carlos Hors, D. Miguel Ustrell, D. Francisco Estabanell y D. José A. Cabrera; de los Señores Concejales D. Juan Canal, D. Francisco Llobet, D. Juan Balcells, D. Francisco Miralles, D. José Ribas , D. Juan Parera y D. Ramón Sobrevia, y del Secretario accidental D. Angel Viñolas Ridorsa, por licencia del Secretario General, estando presente el Sr. Interventor D. Pedro Casanovas Juncosa. Acta. – Abierta la sesión y leída la minuta del acta de la sesión ordinaria anterior, fue aprobada. Decretos de la Alcaldía. – Se dio lectura a los Decretos dictados por la Alcaldía desde el día 26 de febrero hasta el día 20 de marzo de este mes. Se acordó el enterado. Proyecto nuevo Plan Ordenación Ciudad. – Se dio lectura a la siguiente propuesta de la Comisión de Urbanismo y Planificación de la Ciudad: La Comisión Superior de Ordenación Provincial de Barcelona, en su Plan General de Ordenación de la Provincia, aprobó, en 1950, el Plan de Ordenación de Granollers, actualmente vigente. Este Plan tuvo indudables aciertos y ha prestado buenos servicios a la ciudad bajo diversos aspectos, como son el de reservar para finalidades concretas (zona deportiva, lugares de emplazamiento de edificios públicos, zonas verdes, etc.) ciertos espacios que circundan el casco urbano; contener el crecimiento anárquico de edificaciones y viviendas en zonas donde habían proliferado, creando problemas urbanísticos de primer orden; y, finalmente, estableciendo por primera vez en la historia de la ciudad una regulación de su cre- Pàgina 2 cimiento armónico, proveyendo en lo posible, su futuro desarrollo. Pese a ello hay que reconocer que dicho Plan tuvo en el ambiente ciudadano muy poca resonancia, ya que se interpretó el mismo, más bien como ensayo, o como unas normas de orientación, que como un estudio completo y definitivo, con eficacia y trascendencia legal y obligatoria, no sólo de lo que debía ser la futura ciudad de Granollers, sino del presente de la misma. Dicha apreciación provocó una serie de conflictos continuados y un estado de hecho, según el cual, el Plan de Ordenación de 1950, se cumplía a veces, pero otras, por creer que el mismo no se ajustaba a las necesidades de Granollers, de dejaba de cumplir. Tal situación, desde luego insostenible, adquirió mayor gravedad, al aparecer en la realidad urbanística de Granollers ciertos factores que acabaron de hacer imprescindible el elevar a la Superioridad la propuesta de un nuevo Plan de Ordenación. Tales factores son, principalmente, el traslado de la línea de ferrocarril desde la calle Gerona, a su nuevo trazado; la necesidad agobiante de nuevas zonas de tolerancia industrial, pequeña y gran industria y, finalmente, la inquietud municipal ante la falta de viviendas y la necesidad de estimular su edificación, encauzándolas en zonas perfectamente delimitadas y concretas. De ahí que el Excmo. Ayuntamiento encargase al Arquitecto D. José Mª Martorell, en 9 de noviembre de 1957, el estudio de un nuevo Plan de Ordenación que tuviese en cuenta, entre otros, aquellos factores. Dicho Plan fue formalizado por dicho Arquitecto Sr. Martorell y presentado al Ayuntamiento en julio de 1958, acordándose en sesión del día 26 de agosto de 1958 que fuese expuesto a información pública durante un plazo de 30 días, plazo que fue luego prorrogado, según acuerdo del pleno de 25 de septiembre de 1958, por otros 30 días. Pàgina 3 Durante tales plazos fueron bastantes los ciudadanos de Granollers que haciendo uso de la facultad que dicha información pública atribuía, presentaron propuestas y sugerencias, muchas de ellas bien acertadas y estimables. Pasados los indicados plazos, esta Comisión solicitó, antes de efectuar la oportuna proposición al plano Municipal, el correspondiente informe del Arquitecto de este Ayuntamiento, Sr. Barangé, quien lo dejó cumplimentado en los primeros días de este mes de marzo. Durante todo este tiempo, la Comisión de Urbanismo y Planificación de la ciudad se ha reunido repetidas veces, estudiando a fondo el Plan presentado por el Arquitecto Sr. Martorell, las sugerencias resultantes de la pública información, y el informe del Arquitecto Sr. Barangé. Terminados ya todos los estudios aludidos, debe concluir al parecer de este Comisión, su actuación, con la presentación de esta propuesta, por lo que se solicita del Ayuntamiento plano, se sirva acordar: 1º. - Dar por aprobado el proyecto de nuevo Plan de Ordenación de la Ciudad, elaborado por el Arquitecto Sr. Martorell, con las modificaciones que a continuación se indican: A) VIALES 1) Calle Onésimo Redondo. – Se acepta el ancho finado para la misma en su parte norte y hasta la mitad de la manzana comprendida entre las calles Lladoner y Mariano Fortuny. El resto de la calle seguirá con el ancho actual de 10 metros por haber en el mismo, edificios construidos en estos últimos años. 2) Calle de Ramón Llull. – Debe mantenerse el ancho actual de 10 metros en toda su longitud, incluso en el trozo previsto de continuación de la Avda. Francisco Ribas hasta la desembocadura en la calle Corró, puesto que es lógico prever que el tránsito procedente de la carretera de Cardedeu, al llegar a las calles Gerona y Pàgina 4 Generalísimo, se subdividirá en gran parte continuando sólo un pequeño porcentaje en dirección a la futura carretera de Vich. 3) Paseo de la Montaña. – Prolongar dicho paseo hasta su desembocadura en la carretera de Cardedeu, frente al Hospital Asilo, con el ancho actual, suprimiendo la plaza prevista a la altura de la calle Agustín Viñamata. 4) Calle Dr. Torras y Bages. – Ampliar el ancho actual de esta calle a 10 metros (que en algún trozo del mismo ya existen), admitiendo la continuación del mismo hasta la calle de Gerona con la misma amplitud anterior, quedando previsto de 20 metros el trozo comprendido entre su inicio, en su confluencia con la calle del Rech, hasta la de Poniente. 5) Confluencia de las calles San Jaime y Poniente. – Admitir el actual ensanchamiento de la calle Poniente hasta su salida a la calle del Rech, manteniendo la manzana existente entre las calles Rech, Poniente, Triunfo y plaza del Cuartel, si bien alineándola a la línea prevista de la calle Poniente. Supresión de la calle proyectada que, en dirección Suroeste, parte de dicha confluencia y termina en una plaza, la cual también deberá desaparecer. 6) Plaza de la Iglesia. – Reducir las dimensiones fijadas a la misma por el Sr. Martorell, pero dejando accesos amplios a la misma y espacios para aparcamiento de vehículos y dimensiones suficientes para hacer una urbanización digna de tal lugar. 7) Calle de José Umbert. – Mantener el ancho previsto por el Sr. Martorell hasta la confluencia con la calle Gerona. En su continuación hasta calle Anselmo Clavé, se considera innecesario darle mayor anchura, puesto que el tránsito procedente de la carretera de La Roca, además de diluirse en las dos direcciones de la calle Gerona, podrá penetrar en la ciudad por José Umbert, Liria y plaza Barangé. 8) Calle Lirio. – Por las mismas razones apuntadas en Pàgina 5 el párrafo anterior, se considera innecesario su ensanchamiento. 9) Calle Roger de Flor. – Seguir el trazado, con un ancho de 20metros, aprobado por el Ayuntamiento en sesión del día 27 de noviembre de 1958. 10) Calle Colón. – Mantener el ancho de 26 metros superior al fijado en el actual Plan de Ordenación. - Supresión del retranqueo preciso en la confluencia con la Avda. Gral. Mola, y también del retranqueo previsto al final de la calle Colón en su extremo Sur. - Enlazar esta calle con la continuación Sur de la de Roger de Flor, bordeando la muralla de la fábrica Roca Umbert. 11) Plaza nueva Estación. – Modificación de la misma en su parte Norte, de manera que la plaza queda centrada con la calle Colón. 12) Avda. Victoria. – El ensanchamiento previsto en el trozo comprendido entre Roger de Flor y el rio Congost, distribuido entre los dos lados, en vez de sólo el lado Sur, como se prevé en el proyecto Martorell. 13) Carretera de Palou. – Reducir la anchura proyectada, 30 metros, a la de 20 metros, por considerarla suficiente, así como la desaparición del retranqueo proyectado en la parte levante, la final del “Polígono de Palou”. 14) Travesía en la parte Sur del Polígono de Palou. – A consecuencia de que esta Travesía puede facilitar la instalación de líneas de alta tensión, en dirección a Mataró, se propone ampliar su ancho a treinta metros, en lugar de los 26 previstos. 15) Centro Cívico. – Se deja aprobado con sus actuales dimensiones a fin de ser objeto del estudio pertinente. B) ZONIFICACIÓN 1) Entre Onésimo Redondo y rio Congost. – En el trozo Pàgina 6 comprendido entre Ramón Llull y S. Esteban, y al E de la vía perimetral, crear una zona verde de 50 metros de anchura y desde esta zona, hasta la calle Onésimo Redondo considerarlo como zona industrial. 2) Entre calle Gerona y Avda. Generalísimo. - Primer Marques Franquesas. – Supresión de la zona de tolerancia industrial pasando a ser de ensanche en toda su superficie. 3) Entre calle Gerona y nuevo trazado del Ferrocarril. – (al Norte del Centro Cívico). – Establecer zona de ensanche en una profundidad de 50 metros paralela a la calle Gerona y el resto hasta la nueva vía, dejarlo para pequeña industria. Supresión del espacio verde en el Campo de Futbol actual. 4) Al Este del nuevo trazado del f.c.- Aceptar la posibilidad de convertir la parte sita al Este de la zona sanitaria del Hospital-Asilo en zona de ciudad-jardín (chalets). Considerando aceptada la apertura del Paseo de la Montaña, se considerará la misma zona de chalets y ciudad jardín a ambos lados de dicho paseo, desde carretera de Cardedeu hasta la calle de Agustín Viñamata, si bien con una profundidad de 100 metros desde el Paseo Montaña suprimiéndose la zona rural prevista en este sector. En el estudio del Plan parcial de esta zona deberá conjugarse el tipo de vivienda modesta iniciada en la Fuente Verde y continuada en el Barrio “Fabrica del cartón” con la de chalets, procurando en lo posible limitar la primera. 5) Desde calle José Umbert a calle A. Viñamata. – (entre centro cívico y nuevo trazado f.c.). - Supresión de las zonas urbana semi-intensiva y ensanche, convirtiéndola en industrial, quedando un todo continuo la pequeña industria con la zona proyectada, hasta la de tolerancia industrial. 6) Entre Avda. Generalísimo y Rio Congost. – (entre Ramón Llull y Dr. Torres y Bages). - Establecer un espacio verde Pàgina 7 a todo lo largo de la vía perimetral con una profundidad de 50 metros a partir de Ramón Llull, para ensancharse a 70 metros al llegar a Torras y Bages, donde se prevé un edificio público en dicho lugar. Desde la continuación de la calle Almogávares hasta Ramón Llull y desde el espacio verde anterior a la calle Poniente, se propone zona industrial. Desde calle Torras y Bages a continuación Almogávares y desde espacio verde previsto a calle Poniente, tal como prevé el Sr. Martorell, o sea zona de ensanche. Resto de zona tal como está previsto. 7) Zona verde calle San Jaime y Rech. – Limitarla solamente a la calle San Jaime (suponiendo desaparecido el actual cuartel y sus cobertizos posteriores), suprimiendo los espacios verdes de Plaza Cuartel y calle Triunfo. 8) Zonas verdes Plaza de la Iglesia. – Supresión de las mismas, situándolas en la parte central, en consonancia con la urbanización que en su día se acuerde. 9) Parte Sur de la carretera de Mataró entre calle Gerona y limite oriental del municipio. – Conservar la zona de tolerancia industrial establecida en el Plan Martorell, y con el resto establecer a todo lo largo de la calle Gerona una franja de 50 metros de profundidad como zona de ensanche, para dar fachada a la misma, desde la carretera de Mataró hasta la plaza Serrat y Bonastre. El resto de superficie desde el final de dicha franja de 50 metros, pasando incluso la vía de f.c. y llegando al limite oriental (zona rural), podría destinarse a zona de ciudad-jardín y ampliar la zona verde (en cuanto no entorpezca las necesidades ferroviarias). 10) Zona verde extensa en Palou. – (sudeste del Polígono). – Limitar como zona verde su mitad oriental, quedando la Pàgina 8 parte restante como suburbana extensiva. 11) Zona deportiva. – Limitar aproximadamente a su mitad norte esta zona, pasando el resto a ampliar la zona industrial. Creación de otra zona deportiva en la margen contraria del Rio Congost al mismo nivel de la Zona Deportiva amateur y con frente Norte a la carretera de Barcelona a Ribas. 12) Zona verde que limita las zonas de ensanche e industria entre Avda. Victoria y Gral. Mola. – Prolongar en línea recta hacia el Sur hasta el limite del plano la franja verde que limita las mencionadas zonas, eliminando la desviación hacia el O. de tal franja, ampliando así la zona industrial y reduciendo la suburbana semi-intensiva, siendo el limite de ambas el camino antiguo de Vich. 13) Zona al Oeste del Rio Congost. – Zona ferroviaria, al lado Este f.c. Norte: Considerada como suburbana extensiva, en la porción que quede libre de la servidumbre ferroviaria. En la parte O. de la vía del f.c. a Vich, se puede considerar zona de ciudad-jardín, previo estudio del Plan parcial correspondiente. C) PROGRAMA DE ACTUACIÓN La elaboración de los planes parciales de los distintos sectores de la ciudad, deberá hacerse de acuerdo con las necesidades mas urgentes del momento. Aunque es difícil fijar un programa exacto (pues sobre la marcha se modificará sin duda), cree esta Comisión que el orden actual para el estudio de los diferentes polígonos debe ser el siguiente: 1º. – Zona industrial sita al Oeste del Rio Congost y limitada por las carreteras de Ribas a Caldas. 2º. – Zona comprendida entre la calle Roger de Flor, Rio Pàgina 9 Congost, Avda. de la Victoria y calle del Rech. 3º. – Zona de viviendas modestas al Norte de la calle Mariano Fortuny, entre calle Corró y Rio Congost, así como en la zona de Palou (áreas extremas de la población). 4º. – Zona de chalets aislados o (ciudad-jardín), al Norte del Paseo de la Montaña y continuación al otro lado de las carreteras de La Roca y de Cardedeu sobre la zona ferroviaria y el Hospital respectivamente. 5º. – Zona de Palou, a ambos lados de la carretera de Masnou y a continuación del polígono de las mil viviendas. 6º. – Zona industrial al Sur de la Zona Deportiva, entre el Camino Real y el Rio Congost. 7º. – Zona lindante con Canovellas 8º. – Los polígonos del casco urbano D) ESTUDIO ECONÓMICO En cuanto hace referencia al estudio económico del problema planteado, cree esta Comisión de Urbanismo y planificación de la ciudad, que el camino a seguir por el Ayuntamiento es lograr la redacción de los planes parciales de acuerdo con las necesidades, más imperiosas, y lo más rápidamente posible, dejando que la iniciativa privada urbanice debidamente los polígonos, pues ello escapa a las posibilidades del municipio, e intensificando la vigilancia en las zonas nuevas. La fijación de un programa de fechas resulta tal vez anticipado, y variará a buen seguro según las circunstancias económicas, aunque es posible perfectamente la elaboración del total de planes parciales en un periodo inferior a los tres años, dejando para más adelante la “preparación del suelo” y las expropiaciones, y siguiendo una política de austeridad de obras en este periodo. E) ORGANIZACIÓN NUCLEAR Pàgina 10 Se cree algo prematuro hablar de esa organización cuando queda todavía tanta obra a realizar, pero puede quedar como orientación, para planes futuros sobre núcleos urbanos. F) NORMAS URBANISTICAS Será conveniente su estudio posterior y detallado a medida que se inicie la redacción de los planes parciales. 2º punto a acordar por el Ayuntamiento Encargar al Sr. Arquitecto la elaboración del nuevo Plan, que recoja, sobretodo en cuanto a viales, zonificación, redacción de memoria, programa de actuación, etc., las modificaciones antes expresadas, en cuanto obtengan la oportuna sanción del Ayuntamiento pleno. 3º Exponer el nuevo Plan así confeccionado al público, durante el plazo de treinta días y elevarlo luego a la Comisión Provincial de Urbanismo, al objeto de que se sirva refrendarlo y autorizar su ejecución. El Sr. Hors dio toda clase de detalles en todas y en cada una de las modificaciones propuestas sobre el Plan General de Ordenación de Granollers. El Sr. Estabanell manifestó que, cree que reducir como zona verde su mitad oriental como se propone, en la zona que señala la modificación 10) del epígrafe B) Zonificación, no es procedente por tratarse de una amplia zona que estima debe procurarse dejar intensamente para parques y jardines, o sea, para mayor embellecimiento de la ciudad; anuncia su voto en contra únicamente en esta modificación, en el caso de no prever la ampliación de dicha zona. El Sr. Cabrera, con referencia al apartado 2) del epígrafe B) Zonificación, que propone la conversión en zona de ensanche de dicha zona (entre calle Gerona y Avda. Generalísimo-Primer Marques Franquesas) suprimiendo en ella la tolerancia industrial, expuso que no hay que olvidar que en dicho lugar existen determinadas industrias, Pàgina 11 que cree dignas de protección, y cuyo desarrollo podría frenarse con la aprobación de la proposición de que se trata. Intervinieron otros componentes de la Corporación, y finalmente el Sr. Alcalde propuso que se apruebe dicho apartado 2) del epígrafe B) añadiendo lo siguiente: “No obstante, se tolerará en dicho zona la continuación de las industrias que en la misma radican actualmente, e incluso toda ampliación que las mismas tengan por conveniente, dentro de las fincas que ya son en este fecha de su propiedad”. Así se acuerda. Seguidamente la Corporación deliberó ampliamente acerca de todas y cada una de las modificaciones y particularidades del proyecto de Nuevo Plan de Ordenación de la Ciudad, y finalmente, por 12 de los votos del número de hecho de los miembros que la componen, que son 13, habiendo asistido 12, obteniéndose, por tanto, el quorum prevenido en el artículo 303 de la Ley de Régimen Local (Texto refundido), y con el voto en contra del Sr. Estabanell, únicamente en la modificación expresada, acordó: Aprobar el proyecto de Nuevo Plan de Ordenación de la Ciudad, elaborado por el Arquitecto Sr. Martorell, con las modificaciones propuestas por la Comisión de Urbanismo y Planificación de la Ciudad, y con el párrafo añadido en el apartado 2) del epígrafe B) a propuesta del Sr. Alcalde. Terminada la votación, la Presidencia expresó su agradecimiento para todos los ciudadanos que han presentado sugerencias, muchas de ellas bien acertadas y estimables, facilitando en gran parte la labor desarrollada por la Comisión de Urbanismo y Planificación de este Ayuntamiento, y de una manera personalísima felicitó al Teniente de Alcalde Sr. Hors por su constancia y capacidad dedicada en el estudio de dicho Plan de Ordenación, presentado por el Sr. Arquitecto Sr. Martorell, por lo que espera el asenso general Pàgina 12 de la población. Propuesta de suplementos de créditos. – Se dio lectura a una propuesta de suplementos de crédito por aplicación parcial del superávit disponible procedente de la liquidación del Presupuesto de 1958, por un importe total de 484.931’18 Ptas. Por unanimidad, se acordó aprobarla. Ruegos y Preguntas. - Aniversario de la Victoria. – El Sr. Alcalde recordó que en la próxima semana, primero de abril, va a cumplirse el XX Aniversario del término de la guerra de Liberación, por cuyo motivo propuso constara en acta la satisfacción de la Corporación Municipal y de la Ciudad, así como la reiteración de su plena adhesión a los principios fundamentales del Glorioso Movimiento Nacional y a la persona del Caudillo Franco. Por unanimidad, así se acordó. VIII aniversario toma posesión Excmo. Sr. Gobernador Civil. – A continuación y a su propuesta, se acordó, por unanimidad, hacer constar en acta la satisfacción de la Corporación Municipal por haberse cumplido el VIII aniversario de la toma de posesión del Excmo. Gobernador civil de nuestra provincia, D. Felipe Acedo, en méritos a la eficiente labor realizada en estos ocho años de su mandato; y dar traslado de dicho acuerdo al Excmo. Sr. Gobernador. F.E.C.S.A. – También se dio cuenta de un escrito de F.E.C.S.A. agradeciendo a la Alcaldía las gestiones que ha realizado con algunos propietarios de terrenos, sitos en paraje donde tienen el propósito de construir una estación receptora, los cuales oponían dificultades para la cesión de los terrenos, y notificando haber conseguido llegar a buen fin dichas gestiones. Semana Santa. – Seguidamente, ruega a la Corporación su asistencia a la Solemne Acción Litúrgica de la Muerte del Señor que tendrá lugar en la Parroquia a las 5 de la tarde del próximo Viernes Santos y seguidamente a la Procesión del Santo Entierro. Ferias Ascensión. – A continuación se dio cuenta de un avance Pàgina 13 del extenso y variado programa de actos que está organizando el Patronato de Ferias y Fiestas con motivo de la Ascensión, a celebrar este año de jueves a jueves, o sea, del día 30 de abril al 7 de mayo próximo, en lugar de domingo a domingo, como venía celebrándose, ya que de esta forma figuran 3 de fiesta, San José Artesano, un domingo y la Ascensión. Carretera desde Llissá de Munt a Granollers. – La Presidencia se refirió a la construcción de una carretera desde Llissá de Munt a Granollers, cuya petición se formuló a la Excma. Diputación Provincial de Barcelona, y que ya desde hace muchísimos años, es una aspiración de la máxima importancia, por representar una vía de comunicación directa entre dichas poblaciones, cuyo enlace reportaría un gran beneficio para ambos municipios. Por ello, propuso a la Corporación, se acuerde: Dirigirse conjuntamente con el Municipio de Llissá de Munt, a la Excma. Diputación Provincial de Barcelona, interesando tenga a bien considerar la petición formulada de construcción de una carretera desde Llissá de Munt a Granollers, y darle carácter de prioridad y urgencia dentro el plan Provincial comprometiéndose por su parte el Ayuntamiento a hacer efectiva la aportación procedente, tan pronto se le requiera para ello. Por unanimidad, así se acordó. Sr. Samaranch. – Luego dio cuenta de que fue ofrecido al Delegado Regional de Deportes D. Juan Antonio Samaranch, con motivo de la escritura de la correspondiente escritura pública de contrata para la construcción del Gimnasio del Parque Municipal de los Deportes, el pendón principal de la procesión que se celebrará D.m. el día 27 de agosto próximo, Fiesta Mayor de la Ciudad, por creerlo merecedor de esta distinción, solicitando a la Corporación tome el pertinente acuerdo Pàgina 14 de ratificación de dicho ofrecimiento. Por unanimidad, se acordó ratificar el ofrecimiento efectuado por la Presidencia, de ser portador del pendón principal de la procesión a celebrar el día 27 de agosto próximo, con motivo de la Fiesta Mayor de esta ciudad, a D. José Antonio Samaranch. Campaña Pro Seminario. – A propuesta del Sr. Alcalde, por unanimidad, se acordó librar la cantidad de 1.000 pesetas a la Campaña pro seminario, como ayuda en las diversas actividades que desarrolla para el fomento de las Vocaciones Sacerdotales. Escuela Formación Profesional Industrial. – Y finalmente dio cuenta de la aprobación por parte del Departamento de Intervención del Ministerio de Hacienda, del expediente de la nueva Escuela de Formación Profesional Industrial. Carretera desde Granollers a Barcelona. – El Sr. Balcells dio cuenta y lamentó el mal estado de conservación en que se halla la carretera desde Granollers a Barcelona, en particular el puente del término municipal de Moncada y desde éste hasta Barcelona, no creyendo posible persista más tiempo su estado en su estado de abandono por parte de la Jefatura de Obras de la provincia de Barcelona, ya que es prácticamente intransitable el paso de los coches y camiones. El Sr. Estabanell, se adhirió a la petición formulada por el Sr. Balcells. El Sr. Alcalde manifestó que efectivamente, hace tiempo que dicha carretera está en un pésimo estado de conservación, por cuyo motivo ha hablado de ello al Jefe de Obras Públicas Sr. Segarra, contestándole éste que daría las ordenes oportunas para su arreglo, pero habiendo transcurrido tiempo bastante sin haberse ello efectuado, propuso se dirija escrito a la Jefatura de Obras Pàgina 15 Públicas de la provincia de Barcelona para que a la mayor brevedad posible, sean dadas las órdenes pertinentes, para arreglar la carretera desde Granollers a Barcelona, en particular el puente del término municipal de Moncada, y desde éste hasta Barcelona. Por unanimidad, así se acordó. Sin otros asuntos a tratar, se levantó la sesión siendo las veintidós horas y diez minutos. De ella extiendo esta acta; certifico. Signatures
|