|
|
(Gr-P).- L’Abeurador:
“2 aprillis MDXXXVI. Dellibera lo dit Consell en temps que done plens poders a los honors jurats de les hores que puguen vendre o alienat de la manera que millor los fera propi de la dita comunitat no res manco de las ayguas del abeurador la pugna donar a administrar del modo los fera millor” (AMGr, Caixa 3201, Carp37, Q1536, p. 2). “Ego Montserratus Roura Ville Granollariorum diocesis Barcinone… Josephi Puigsteve de Calvó pupilli filÿ heredes magnifice quondam Catterine Puigesteve et Calvona vidua relicta magnifici Petri Calvó Jurus doctoris de Regio Concilio, teneo et possideo totam illam petiam terres campam cum aqua ad Rigandum duodecim cortanorum sive cortans frumenti scitam in ortis medianis dicte ville prope lo Abeurador y Casa Cremada, oriente heredum Gerardi Bou quodam notarÿ hospitale Pauperrim dicte ville, a meridie Reco Regador partim honore den Buada, occidente heredum Joannis Colomer mediante camino qui ibi est, partim heredum den Llans, qui fuit Joannis Parrinet mercatoris civit Barcinone, circio heredum dicti Llansa qui fuit Parrinet partim Galcerandi Farrer et Llorenso” (AMGr, LlRJPC 1604-1611, p. 36). “Abeurar, v., derivat romànic de l’infinitiu beure, en llatí ABBIBERARE. Abeurador [doc. de Lleida], any 1166. Miret i S., El més antic text literari, p. 19. En baix llatí de Catalunya trobem abeveratorios, en un doc. de 982, abeuratoribus en un de 988 (citats en Bast-Bass. col. 529)… BEURE, del llatí BĬBĔRE, 1era. doc.: orígens de l’idioma (Homilies d’Organyà, etc.).” (DECat, vol. I, pp. 787-788).
|
