|
|
(Gr-P).- Aquest carrer, encara avui, és més conegut i anomenat per molts granollerins en la seva segona part, la que va del carrer de Girona, en direcció a llevant fins al pont de la via del tren de França, abans d'entrar a la plaça de la Font Verda, com el carrer dels Caputxins. Uns potser encara us dirien el "Vell carrer dels Caputxins". Via de sabor especial, malgrat el pas dels anys, que l'ha transformat molt. Els veïns, fins a la segona meitat del segle XX, tota l’aigua que tenien era la que rajava i anaven a buscar a la font dels Caputxins.
El carrer d’Agustí Vinyamata, comença a la cantonada de l'Europa, en plena carretera, entre el carrer de Josep Anselm Clavé i la plaça de Josep Maluquer i Salvador. Cap a llevant portarà a l'inici del carrer de Girona, a la cantonada del Casino, després d'haver trobat el carrer d'en Marià Sans a la cara nord, i la plaça Barangé, l'antic parc, a la cara de migdia. Després de travessar el carrer de Girona, aprofitant l’espai que va quedar, una vegada desmuntades les instal·lacions de l’estació del tren, va eixamplar-se el vial i es va convertir, també, en el parc de Francesc Torras Villà, a la seva cara de migdia; a la cara nord hi va a parar el carrer de Tetuán.
El popular carrer dels Caputxins, havia estat un espai amb molta vitalitat, on la gent sortia al carrer per distreure's jugant a baldufa, a cueit, a saltar a corda, també a bala amb la canalla, que sempre jugaven a l'ouet, i els grans amb talotxes, el diumenge a la tarda, encara que també feien partides que anomenaven al caler, plantant monedes de 10 cèntims de les negres i grosses, homes i dones. Els homes exclusivament, jugaven a bitlles, fetes de fusta i molt grosses, les quals calia tombar amb un pal.
Feien festa major per sant Roc; el diumenge de cada setmana passaven a cobrar 15 cèntims. Després varen incorporar també el dissabte a la festa, i per fer-ho dos dies cobraven dos rals. Bastien el carrer amb cintes i paperets, posant un 'toldo' de ca la Floreta a ca la Càndia; llogaven les gaites, conjunt que comprenia tres homes amb dues flautes i un acordió, que començaven al matí acompanyant la gent a la font del parc a menjar la coca i, després, a fer la passada per la Carretera. Al matí feien la dansa i les noies estrenaven, a la tarda els jocs per a la canalla i el jovent, les noies posaven cintes de colors penjades amb una anella a través de la qual es podés passar un pal, i els nois anaven amb la bicicleta per prendre la de la noia que els agradava. La Madalena de can Bernat estava frisosa perquè en Quel de can Roman, el seu xicot, prengués la cinta. Després començaven el ball de tarda fent el ball de rams, que es repetia al ball de nit, quan es rifava la toia. Diuen que feien ball de rams tarda i nit perquè els calia fer diners per cobrir despeses.
El sant de barri dels Caputxins va durar fins abans de la República. Tanmateix, després de la guerra civil 1936-1939, es va intentar recuperar, però va durar fins a la meitat dels anys 1950 quan tregueren la via. Adornaven des de l’Agència fins a can Codina amb banderetes penjades al carrer, amb un ciri a dins perquè fes llum posat davant de ca la Feliça, on hi havia la plataforma giratòria dels trens i quedava el carrer més ample, lloc que aprofitaven per posar l’empostissat per als músics; la festa durava dos dies, en els quals es feien jocs de bales amb talotxes, carreres de sacs, trencar l’olla i al vespre ball.
Aquest carrer i veïnat quedava aïllat de la vila per la via del tren, per passar-la calia fer una marrada fins davant la Policlínica, on hi havia el pas a nivell, alguns atrevits però, saltaven la tanca i travessaven de dret amb el perill que això comportava, car els trens estaven contínuament en moviment per la càrrega i descàrrega, quan aquests estaven parats, per fer drecera i estalviar-se anar a donar la volta, passaven per sobre els vagons de càrrega, car les vies quedaven a nivell més baix del carrer.
Passaven pel carrer els carreters que anaven a portar gabella al forns d'obra del Rayo, del Músic, d'en Sopes o bé carregats d'obra quan baixaven, drapaires que feien sortir el veïnat per vendre el paper i alguna ampolla que guardaven, el pellaire, per endur-se les pells de conill que havien encastat a la paret del pati, després d'haver-la girat i arrencat de l'animal, i encara calenta, la llençaven i s'hi quedava enganxada; si la pell era blanca els donaven un ralet, de color, s'havien de conformar amb deu o vint cèntims; carboners amb tartanes venent el gènere, el Lloberes peixater amb un carret i un petit ase que venia sardines en poca quantitat: "Mare que ve el peixater!", el cafeter també amb un carro i un ase petit amb les cafeteres, la gent sortia amb un tassa o un got i segons la quantitat els cobrava més o menys, tanmateix ell portava un gotet, que una vegada ple, feia pagar deu cèntims.
v. Aduana, Agència, Andorrana, Angelina de can Xixina, Banyeres, Belmonte, Belulla, Bernat, Biluia, Biluia de l’Era, Borda, Càndia, Candido, carrer de Caputxins, Carolina, Casino, Ceguet, Conde, Convent dels Caputxins, Cristina, Damiana, Enriqueta, Enterramorts, Escaleta, l'Estació, fonda Europa, Feliça, Felip, Fidel, Floreta, Francisca de ca la Roca, Gallina, Gallineta, Geperut, Gília, Graus, Hospital, Iaia, Icart, Jalenques, Jepa, Juanito de l’Agència, Julio, Letxeria, Lola de ca la Madalena, Lòpes, Llorenç i la Floreta, Madalena, Madalena de can Bernat, Manel, Manel Barber, Manel del Cafè, Manel de l’Hospital, Maria Sastressa, Maria dels Tontos, Mariana, Marquès, Noies, Pepet i la Pepeta, Pepita dels Costals, Pequenya, Perera, Peret de l'Agència, Pintaire, Pintasol, Primitivo, Quel de can Roman, Quimeta, Raic, Ramona, Roman, Sastre, Senyora, Sepulturero, Set Pintes, Tenda Nova, Teodora, Ton, Ton de can Sora, Ton Valent, Tova, Tresina de ca la Feliça, Tuies, Turu, Valenciana, Valent, Valenta, Valerós, Ventura, Vinyes, Xaret, Xixina, Ximo, Ximos.
“Vinyamata Vilaseca, Agustí. Naixement: Barcelona 1838. Mort: Granollers 24/2/1929. (Barcelona 1838-Granollers 1929). Comerciant i polític” (REGP). “5/1/1895, f. 2rv. Concedint a D. Agustí Viñamata el canvi de fiança que té sol·licitada, admitent la casa núm. 29 de la plaça del Bestiar” (AMGr, CAAG1895-97, Llig1895, t. I). “Nom al carrer. S’unifica tot el carrer amb el nom d’Agustí Vinyamata” (AMGr, HMJM, GNUGr, CMP, 21/4/1927). "Rafael Benezet propietari, veí d'aquesta ciutat, desitja modificar les façanes de casa seva, situada en el carrer d'Agustí Vinyamata, núm. 27, abans de Caputxins, cantonada amb el carrer de Girona, 18 de juliol de 1928" (AMGr, C22obres, núm. 422, lligall 2131). “Carrer d’Agustí Vinyamata” (AMGr, Pl1934). “carrer d'Agustí Vinyamata” (AMGr, PlC2000. 17-25). (C/C: 1884, TVO: C). “Vinyamata Vilaseca, Agustí” (EGPG). “Carrer d'Agustí Vinyamata” (PGC, p. 69). “Personatges. Agustí Vinyamata Vilaseca: Granollers li va dedicar un carrer l’any 1927” (RV, 8 maig 1986). “Carrer d’Agustí Vinyamata” (CULib, p. 22). “La Gralla sota la dictadura. Canvi de nom d’Esteve Garrell per Agustí Viñamata” (GNUGr, LG, núm. 501, 3/5/1931).
|
