|
|
(SPVilamj).- Ca n’Aimar: Nom de casa situada al veïnat de Brugueres, al camí de can Seca, vora el termenal de Cànoves-Samalús.
v. Gelabert.
“Veÿnat de Fraxaneda. Aymar. Rosa Aymar ” (ADB, Caixa1.9, LlbCom1730). “Bruguer Nou: Aÿmá o Gelabert. Miquel Aÿmar, Catarina muller, Teresa i Jospa filles” (ADB, Caixa1.9, LlbCom1795). “Bruguer Nou: Aÿmar. Antonia Planas, Esteva” (ADB, Caixa 1.10, LlbCom1813). “Veÿnat Bruguer Nou: Aÿmar. Esteve Aÿmar, Catharina muller, Maria, Mariangela filles, Joseph Clavell” (ADB, Caixa 1.10, LlbCom1840). “Veïnat de Brugueres. Ca n’Aimar” (AMSPV, CaixaDTM, Plànol1919). “Masies, tenents i amos de Sant Pere. 1263. Ca n’Aimà” (V872-1299, p. 81). “1640. La reconstrucció de l’església. Llista dels propietaris dels masos cridats a treballar per finalitzar la construcció. Dissabte. 4 febrer: Pere Aymar” (QDV, núm. 8, p. 58, ADB. Caixa60. Llibre particular parroquial, notes de mossèn Llorenç Valls). “Aimar (el cognom Aimà (r) és obvi que ve del germànic ADEMAR i no pas d’un HAIMHARD… AMAR’estimar’, del llatí AMARE. Només en algun parlar de l’extrem nord del domin d’oc es produeix el canvi de á en ái davant nasal, a la manera francesa… en els segles decadents de la nostra literatura, el radical aim- tendí a fixar-se com a forma normal en la poesia” (DECat, vol. I, pp. 100, 259-263).
|
