|
|
(Gr-P).- Taller de fusteria i ebenisteria dels germans de cognom Boluda, situat en una nau a la cantonada dels carrers de la Mare de Déu de Montserrat, núm. 2, amb el carrer d’Enric Prat de la Riba, núm. 55-59, amb l’entrada pel xamfrà dels dos carrers. Es va tancar el negoci en aquest local, que fou enderrocat per construir un edifici d’habitatges, a finals del segle XX.
v. Graus.
“Carrer Prim. 253, 123.1833. Salvador Boluda Vidal, cap de família, de Crevillent, Alacant, carreter, esposa Adela Vidal Vidal, d’Albaida, València, teixidora, fill Salvador Boluda Vidal” (AMGr, C2015, PadróMGr1924). “Carrer Santa Apol·lònia. 10,2on, f. 42, núms. 520. Robert Boluda Puig, cap de família, de València, ebenista, esposa Clotilde Celdrán Ballester, de Cartagena, filles Pepita, sastressa, Bienvenida, Isabel, sastressa, Empar, Anna i Sagrari Boluda Celdrán” (AMGr, C2019, PadróMGr1950, t. I). “Carrer Rec, núm. 7, f. 256, núm. 210. Demarcació 5ª. Alfred Boluda Gisbert, cap de família, de València, ebenista, esposa Roser Gisbert Folch, d’Alcoi, Alacant, fills Alfred i Josep ebenistes, Manel, empleat, Joan, tintorer i Roser Boluda Gisbert” (AMGr, C2019, PadróMGr1950, t. II). “Carrer General Mola. 105, f. 423, núms. 100. Demarcació 9na. Robert Boluda Celdran, cap de família, de Barcelona, ebenista, esposa Emília Adell Giné, de Tortosa, fill Enric Boluda Adell, de Reus” (AMGr, C2019, PadróMGr1950, t. II). “f. 6, núm. 1183. Eric Boluda Adell, de Reus, 25/6/1949, ajudant, alta 7/10/1963, baixa 18/6/1970” (AMGr, C144, FRU, LlMOp1958-1967). “La indústria a Granollers el 1941. Ebenisteria germans Boluda. Fivaller, 20. Alfred Boluda/Rec, nombre de productors 19” (CRB1936-1939, p. 143. AMGr, RITM1941, Lligall EI 1920-1940). “VOL(D)RE o volvre, arcaics, del llatí VŎLVӖRE, ‘fer rodar, fer girar’, ‘fer anar i venir, ‘enrotllar’, ‘desenrotllar. Mot que aviat quedà antiquat en català’… Voluda (-uta) i voludar. De VOLŪTA o el seu derivat VOLŪTĀRĪ ‘tombar-se i retombarse’ per via popular vénen per comparació mots comarcals en particular valencians, amb el canvi vo- > bo-. Voluda: aquesta és, en efecte, la forma precisa i aquest l’estricte matís del mot” (DECat, vol. IX, pp. 363-376).
|
