|
|
(Montmeló).- Can Xecó: Casa de pagès desapareguda que tancava la plaça, amb un gran barri al davant, que s'havia de travessar per anar pel camí de Parets cap al poble veí. S’entrava al barri per un portal que servia també de pas al camí de Parets.
També coneixem amb aquesta denominació la casa situada al costat de ponent del carrer del Sant Crist de la Grua, núm. 14; la va construir el masover de la Casa Gran per a la seva filla, i més tard la compraren els de can Momplet i d’ençà d’aleshores es coneixerà com a can Momplet. A la dècada de 1910, en Peret Cuní Vidal de can Xecó i la Lola Guasc Guàrdia de la Casa Gran se’n van construir una altra al costat. Actualment hi viu el nét, Pere Cuní Vidal, amb la seva família. Aquestes dues cases les ocupaven dues filles dels masovers de la Casa Gran, i inicialment s’anomenarien la Casa Gran. Van ser construïdes per en Miquel Molins Solanes aproximadament l’any 1915.
Durant la Guerra els dos fills de la casa, en Perico i en Fèlix, perquè no els reclutessin per anar a combatre, s’amagaven en un forat que havien fet a la quadra i el tapaven amb palla i fusta, i al damunt hi havia els animals; no els van trobar mai.
La Lolita Cuní recorda que a casa seva els avis els hi explicaven que el motiu de la casa els venia perquè eren molts germans i que quan van anar a fer el servei militar a l’Àfrica portaven un barret anomenat xacó, una lligadura militar rígida, de forma cilíndrica, amb visera.
El nom de Xecó acostuma a ser un hipocorístic del nom de fonts: Francesc-Francescó-Xecó.
v. Casa Gran.
“Can Xecó” (Aspectes de la pagesia de Montmeló. Guia de les fotografies, núm. 5.)
|
