|
|
(Mont-F.).- Al molí de can Xerapi hi vivien dos germans fins al començament de la segona meitat del segle XX, anomenats en singular o plural: “En Xerapi o els Xerapis”. Tenien fama de ser gent forta i valenta i, sobretot, molts reballadors. En època de verema els llogaven per fer la feina de veremar i per portar les portadores, que baixaven carregant-les a coll. Amb aquest nom
Podriem creure o, sobretot especular, amb aquesta denominació tan antiga que trobem al territori, i escoltar i llegir què ens diu Joan Coromines arran i a partir de la paraula Xera. Potser en aquella època la gent que vivien en aquesta casa eren alegres o acollidors i això donaria xerapi-xerapis.
v. Molí de can Xerapi.
“davant del molí, a la riba nord, es troben les ruïnes i les terrasses abandonades de can Xerapi” (EMV, p. 33). “XERA, “bona acollida que es fa a algú”... venint de l’evolució de CARA del romànic comú, amb resultat fonètic en francès, queda evident l’etimologia de xera com a manlleu antic d’aquest llengua” (DECat, vol. IX, p. 500).
|
