|
|
(Mont-F.).- Gran espai enllosat com a pati d’entrada a aquesta antiga pagesia, des de la cara de migdia del camí de Vallcàquera, amb un banc de pedra coronat amb cairó a plec de llibre, a les cares de migdia i de ponent, aquest el punt per on s’entra, amb un mur alt de pedra al costat nord que aguanta el marge de sota el camí. Les batudes i les tradicions populars varen ser importants en aquest espai sobretot pel veïnat amb l’església parroquial.
v. mas Xicola.
“l’era de can Xicola, adossada a l’església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera, que havia estat lloc normal de reunió dels parroquians al segle XIV... a l’era de can Xicola es feien les reunions de la incipient universitat de veïns del terme” (EMV, pp. 18, 31 (Oliver, 2000, p. 211; Oliver, 2012, p. 17). 1945. A la sortida de missa a Vallcàrquera el rector va recordar “a todos los que pertenencen al Coro de las Caramellas que después de oficio se reünan a l’Era de can Xicola para tratar de un asunto importante). “(1354-1371) costum dels habitants del terme del Castell de reunir-se a l’era de can Xicola per tractar els afers comuns (foto).” (BVPSV, p. 17).
|
