|
|
(Tagam.).- L'era empedrada i quadrada, ara coberta d'herba, amb la pallissa, situades cap a la banda de llevant de la casa. Feien la garbera de vinticinc garbes, vint de les quals, les posaven a baix dretes, i cinc, a dalt per fer teulada i així no mullarse. Anaven a buscarles amb els bous i les posaven dretes al mig de l'era amb l'espiga a dalt. Entraven els animals i els anaven fent voltar un quart a cada costat. Quan estava prou aixafat els portaven a la cort, i amb la forca ventaven cap a la dreta, tornant a ferlos sortir, operació que repetien giravoltant un quart a cada costat perquè no es maregessin i els deixaven reposar ja a la cort. Feien de cada banda tres o quatre vegades la girada de la palla, fins que veien que ja no hi havia gra. Ho apilotaven i treien la màquina de ventar de maneta on el tiraven a senallades. El gra anava al graner i la palla a la pallissa, que s'omplia de sec per a l'hivern quan nevava. Feien pallers d'herba i alfals; segons l'època en feien dos de palla i un d'herba, i aquesta, l'aprofitaven per ferla crèixer als marges, i després de dallada la deixaven assecar.
La gent de les cases d'aquestes alçades s'ajudaven mútuament amb els animals a l'hora de batre.
“Agustí. era” (AMTag, Cad1946, pol. 2.1, parc. i).
|
