|
|
(Aig).- Cingleres que presideixen sobre l’església de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt, les cases i les terres de l’entorn, que tanquen per la cara sud-est.
Sota la rectoria de la parròquia de dalt trobem la bassa amb l’aigua de la qual es regava les terres del rector, a través de la qual s’entrava a aquesta cavitat dintre la roca.
Per entrarhi calia buidar la bassa mitjançant tres taps a la vora i un quart més endins, que la buidava del tot; això permet accedir per sota la tosca. Una vegada dins s’omplia novament la bassa i el receptacle quedava aïllat de l’exterior.
Utilitzada com a refugi en èpoques de revolucions i guerres.
Segons l’arqueòleg Gudiol és de tradició romano-visigoda del segle VI.
S’hi veuen dos arco-solis que recorden les catacombes romanes.
La pedra tosca del lloc esmolada per l’aigua forma estalactites i al desprendre’s i caure sobre les tombes antropomorfes del terra les deixaren segellades, descobertes després d’excavacions.
Fa uns trenta anys es feu a la cara nord una entrada a la roca que permet l’accés directe.
“Aiguafreda. Pulmó de la gran ciutat: Dels temps visigòtics, guarda la població una joia única: la cripta funerària d’Aiguafreda de Dalt, al peu de l’església… de tradició romano-cristina (segleVI) any 1979. Ara fa mil cent anys. La vella cova d’enterraments que hi ha sota l’església de Sant Martí, de tradició romano-cristina” (Programa de Quintos any 1971). “La gruta funerària de Sant Martí d’Aiguafreda” (RV, pp. 31-76).
|
