|
|
(SPVilamj).- v. Ventinyac.
“aiguavés [plural -essos] m. Declivitat d’un terreny, teulada, etc, per on corren les aigües de la pluja, etc.” (GEC, vol. 1, p. 336). “Aiguavertent (Diccionari Aguiló). Aiguavés [aiguavers, document rossellonès de 1306]; avui ben viu a l’Alt Empordà [1898 cèdula de Corominas]. aiguavessant.” (DECat, vol. I, p. 97).
|
