|
|
(Franqueses).- El bosc d’aquesta casa ocupa una part important de la propietat, des del carener de la serra, del camí de Corró d’Amunt cap llevant, fins el camí de ca l’Aimeric a ponent, proper a la casa i cap al nord fins trobar el bosc de can Cot i el terme parroquial de Corró d’Amunt. Bosc d’alzines sobretot a la part més alta, encara que també hi ha part de pi.
L’alzina d’aquesta casa era un exemplar extraordinari que va desaparèixer no fa gaire temps, el qual estava situat ran la cara nord del camí de Corró d’Amunt, just al costat de l’entrada a una nova casa-torre, construïda a ponent de ca l’Aimeric. La paret blanca de la tanca fa un punt rodó darrera del qual hi havia l’alzina; en el seu emplaçament encara s’hi veu el buit que hi deixà que quan es va treure després de morta.. Ara més a migdia, a ponent del camí, gairebé al límit de l’antic mas Aimeric, arribant a les terres del mas Rovira de Villar, n’hi ha una altra més petita, d’un canó de 2,2o m, malalta, invadida per “collebats” que és la forma d’anomenar la gent del país, una formiga amb el cap vermell, que es posen als arbres malalts per anar rosegant la fusta, d’aquesta activitat animal, el peu de l’arbre està ple de serradures. Les branques que donen sobre el camí es van eliminant i això li ha produït doloroses ferides, a part que li fa tenir una capçada irregular.
La terra anomenada l’olivar de ca l’Aimeric, pertany a aquesta propietat de la parròquia de Llerona i està situada a la serra homònima, on s’hi va instal·lar el camp de tir a tocar la cara de llevant del camí de Corró d’Amunt.
L’olivera de ca l’Aimeric, és un exemplar de grans dimensions i de gran bellesa. Situada al nord-oest de la casa, a la qual s’hi pot arribar després d’entrar a la casa, passar-hi per davant i situar-se al seu lateral de ponent.
Arrenca d’una gran soca comú i aviat surten tres grans braços amb un quart central escapçat de la base. La seva vellura es deixa veure en la composició del seu teixit corporal, amb el seu cos clivellat. Cada un dels braços medeixen de volt de canó: el del costat nord-oest 2,25 m, el de migdia 3,10 m i el del costat nord-est 2,95 m. Té una capçada irregular que cau i penja, arribant gairebé fins el terra als costats nord-est-oest.
v. mas Aimeric.
“L’olivera de ca l’Aimeric (foto), volt de canó 2,15 m, 2,37 i 2,85, capçada 16,5 m, alçada 11m
(foto)” (AEIFV, pp. 68-69).
|
