|
|
(Gr-P).- Nom de casa a partir del cognom Bultà, del propietaris de la casa del carrer de Ricomà, núm. 85-87, que tenia sortida per darrere al carrer de Barcelona, on tenien magatzem i indústria d'esclofia de pinyons, ametlles i avellanes. Amb una cinta circular que sortia a través d'una finestra alta omplien carros i camions parats fora el carrer.
Les dones de can Voltar, la mare i dues filles, però sobretot després de casar-se la filla petita, la mare i la filla gran, foren uns personatges populars, perquè sortien al carrer amb molt de coloret i pólvores, amb una certa elegància i maneres fines de fer, que contrastaven poderosament amb la societat d’aleshores, als anys cinquanta i seixanta del segle XX.
“Carrer de Ricoma. 85-87, 132.1956. Jaume Bultà Viñals, cap de família, de Martorell, comerç, esposa Teresa Carreras Cardús, de Sant Sadurní, filles Teresa i Lluïsa Bultà Carreras” (AMGr, C2015, PadróMGr1924). “Carrer Ricoma. 85-87, f. 356, núm. 363-364. Demarcació 7na. Teresa Carreras Cardús, cap de família, de Sant Sadurní, comerç, filla Teresa Bultà Carreras. Jaume Fontcuberta Lloreda, cap de família, de les Franqueses, empleat, esposa Lluïsa Bultà Carreras, de Vic, fill Joan Fontcuberta Bultà” (AMGr, C2019, PadróMGr1950, t. II). "Jaume Bultà per fer obres interiors a la seva casa del carrer de Ricomà, núm. 87, 22 de març de 1930" (AMGr, C23obres lligall 2310 núm. 586 any 1930). "Casa Jaume Bultà. Marian Lasús arquitecte any 1936. Casa entre mitgeres, situada en el primer eixample del segle XIX, de planta baixa i pis" (PHA, p.67). “La indústria a Granollers el 1941. Fruita seca. Vda. De Josep Bulta. Barcelona, 125” (CRB1936-1939, p. 143. AMGr, RITM1941, Lligall EI 1920-1940). “Fábrica de descascarar, frutos secos, compra de almendras, avellanas y piñones, fábrica de conservas. Viuda de Jaime Bultá. Fábrica y despacho calle Barcelona, 125 y 131. Particular, calle Ricoma, 87. Granollers” (RV, extr., núm. 99, p. 17. Nuevas generaciones, 1942). “A. Llinatges que representen el nom patern o matern. 1 noms llatins o pre-romans no pertanyents al santoral cristià. Boltà. De Voltanus, nom personal pre-romà” (ELlC, p. 64). “VOL(D)RE o volvre, arcaics, del llatí VŎLVӖRE, ‘fer rodar, fer girar’, ‘fer anar i venir, ‘enrotllar’, ‘desenrotllar. Mot que aviat quedà antiquat en català’… Volta: a) ‘girada, moviment o línia entorn d’un lloc… Voltar [mitjan s. XV], voltar-se ‘dirigir-se, convertir-se’” (DECat, vol. IX, pp. 363-376).
|
