|
|
(Montornès).- On s’ajuntaven els dos torrents que venien de can Xerracant i ca l’Espasell, sortia la mina, que era curta, a un pam del rentador del safareig públic de can Xecó, i aprofitaven posant una fulla de canya per omplir els càntirs, les dones si no venia prou aigua dels torrents s’ajupien a recollir-la i s’aprofitava per a rentar. El safareig de can Xecó, en realitat eren tres que anomenaven el de la roba bruta, el de la roba de rentar i el de donar blau a la roba, la sortida de l’aigua del safareig de l’aigua bruta anava al torrent, l’altra l’aprofitava en Zidro de can Xecó per regar. Diuen que els horaris venien marcats per les barrinades de Santa Coloma, que es feien a les dotze del migdia, aleshores s’havien que havien de plegar.
El torrent es formava amb dues brancades que sortien pel costat de ponent de can Xerracant i pel costat de llevant de ca l’Espasell, més avall de can Vinyallonga, es trobaven davant el safareig de can Xecó, situat a llevant d’aquesta confluència, anomenat el Camí Fondo, i baixava en diagonal a trobar-se amb el torrent de les Bruixes abans del pont de can Lluís.
v. Minguet.
“Josep Castells. Peça de terra anomenada la sínia d’en Xecó, llevant Josep Argila, ponent la riera d’en Jovet, nord la riera del Congost, migdia Joan Jordana” (AMMV, Am1922, núm. 28, f. 28). “El torrent de can Xecó aproximadament pels carrer de Palau d’Ametlla i Riu Mogent” (CMVallès, p. 58).
|
