|
|
(Gr-P).- Era conegut amb aquest sobrenom un home que es deia Frederic Martorell. Potser el mateix que donà nom a la dispesa de can Xim, i derivat de l’expressió en boga a l’època dels tombants dels segles XIX-XX, referint-se a l’esperit de desordre, a partir de la cançó dels bullanguers barcelonins del XIX.
“Crónica. La sección de aficionados al teatro de la Asociación “La Unión Liberal” trata de dar una función en el teatro de aquella sociedad, destinado al beneficio que obtengan al viejo enfermo D. Federico Martorell (a) Xim Xim” (La Lucha, núm. 63, 23 de juny de 1907, p. 4). “Xim Xim” (La Razón, núm.189, 11 d'agost de 1907). “En Xim Xim un tipus alegre i servicial d’ofici teixidor i tramoista de teatre” (GVO, p. 375 ). “XIM-XIM, creació expressiva i onomatopeica. 1er. document 1910” (DECat, vol. X, p. 544).
|
