|
|
(Mont-F.).- Topònim antic del segle XVII, d’escriptura confusa, que entrem d’aquesta forma tal com es dedueix de l’escrit: “La fexa de la balloto”. També podria ser Bellota, però sembla difícil que en aquella època anomenessin l’aglà d’aquesta forma. També podríem pensar en les formes: Vellota, de vella, o Vallota d’un lloc feréstec, dificultós o poc agradós. Segurament però de l’Abellot-Abelloto-Balloto, que donaria: la feixa de l’Abelloto, i pronunciat amb tota seguretat “l’әbәllotu”.
“9 desembre 1615. Una peça de terra posseheia Francesch Morera, denominada la fexa de la balloto” (ABEV, APSPM, Notarials. PacteC1615, Y/1). “abellot m. Abella mascle. // Borinot” (DIEC, p. 4).
|
