|
|
(Gr-P).- Carrer que es part de la Carretera i forma part del barri de Granollers-Centre, al costat nord, des de la plaça de la Corona en direcció a migdia fins a la cruïlla amb el carrer de Navarra, que marxa en direcció a ponent, i el carrer de Martí Grivé en direcció a llevant; continua d'aquesta cruïlla fins a la cantonada de ca l'Eloi, on continua la Carretera cara a migdia amb el carrer de Francesc Macià, a ponent el carrer de Foment i, a llevant, el carrer d'Enric Prat de la Riba, pertany al barri de Sant Miquel.
Ja anomenat d'aquesta forma al segle XIX, encara que entremig es diria carrer de Wilson. Després d'obrir-se la Carretera s'anomenà aquesta part, l'any 1886, amb el nom del monarca que féu possible l'alliberament de la vila del jou feudal. L'any 1922 es canvià per poc temps pel nom de Wilson, el president americà.
Trobem una curiosa instància sol·licitant llicència d'obres per part de Vicent Albarranch, en una casa situada al carrer d'Alfons IV – ca la Manreseta - mentre que els plànols porten el carrer de Wilson. A l’últim pis, l’Albarranch pintor, va tenir l’habitatge i l’estudi.
Aquest és un dels molts noms que se li donen a la nostra carretera, aquell tram que correspon al carrer que baixa de la plaça de la Corona, a la cantonada de can Canut, el baster que hi havia a la dreta amb el núm. 2, i per l'esquerra can Bosc Ferrer, fins arribar a la cantonada de ca l'Eloi.
Es troba documentat en les actes municipals del segle XIX, un carrer amb el nom d’Alfons XII. Es pot comprovar que és un lapsus del secretari de l’Ajuntament, car s’està referint al carrer d’Alfons IV. Es remarca aquest fet, perquè, en principi, podria fer ballar el cap a qualsevol estudiós que es trobi amb aquesta dada.
v. Abril, Albarranch, Albinyana, Amàlia, Andreia, Angeleta de cal Curt, Antonieta Lletera, Arenes, Arsènia, Artèmia, Sra. Assumpta i Sra. Encarnación, Àvies, Bacallanera, Baixeres, Ballada, Ballescar, Barri, Baster, Baulies, Belel, Benito Pellaire, Bèria, Betris, Blanco, Bonavia, Bord, Bosquets, Boter de Mollet, Burota, Burres, Cadiraire, Calma, Canut, Carbó, Carboner, Casado, Cases, Castanyera, Castellana, Castells, Cererols, Cileta, Cisteller, Cistellera, Clareta, Companys, Condom, Conxita del Vi, Corderes, Corredisses, Cota, Daví, Delcor, Dents, Dorse, Dunyó, Elies, Emilio, Entraigues, Ermengol, Espinassa, Estanquer, Estevenell, Estruc, Feliu Forner, Feliu de la Palla, Ferrer, Filomena, Florencio del Molí, Francàs, Fustereta, Gallinaire, Garida, Garreta, Gendre, Genoveva, Ginesta, Gitana, Glòria, Gou, Grabiel, Gumersindo, Jaques, Joanet Entraigues, Jofre, Llauner Petit, Llauneret, Lola de ca la Verge, Maimó, Manreseta, forn d'en Marcial, Marenyà, Margarideta, Maria Mare de Déu, Marianet, Marieta Cistellera, Martí, Marxant, Masferrer, Menada, Menna, Messeguer, Met Tudor, Mílio, Mitja Armilla, Montcau, Mosquit, Oferil, Onya, Paleta Costador, Parés, Pasqual, Patataire, Patllari, Pau, Pau de la Carrossa, Pauet de la Tenda, Pepet Carnisser, Pepet Ferrer, Pepet Ribes, Pepeta, Picapedrer, Plàcido, Planell, Planes, Plans, Plats i Olles, Pruna, Queraltó, Quimet, Quimeta Morro Negre, Rafela, Rajolei, Regàs, Relats, Rocabert, Roig, Ros de can Quirico, Roseta, Rossa, Rossita, Royal, Sabater, Sant Martí, Serratacó, Sol, Soler, Tecla, Teis, Teresa, Teulats, Tiana, Ton Barber, Torres, Trullàs, Tudor, Ulldemolins, Vellets, Verge, Vergers, carrer de Wilson, Xirau.
“Nom: Alfons (Alfons IV). Naixement: Nàpols. Mort: Barcelona. (Nàpols 1299-Barcelona 1336). Alfons III de Catalunya, IV d'Aragó i II de València, anomenat el Benigne, fill de Jaume II i de Blanca d'Anjou. 1314 Es casa amb Blanca d'Entença, comtessa i hereva del comtat d'Urgell. 1319 Per la renúncia del seu germà gran, que es va fer religiós, es declarat primogènit dels regnes de Jaume III. 1328 Va ser coronat a Saragossa. 1329 Casament amb Elionor, germana d'Alfons de Castella, la qual pretenia que dividís el regne amb els seus fills, en detriment de Pere i Jaume, els fills del seu primer matrimoni; desistí davant l'oposició de la noblesa. Granollers va aconseguir alliberar-se del poder dels Torrelles durant el seu regnat, integrant-se a la corona com a carrer de Barcelona, amb privilegis, franquícies, costums i usos atorgats a Barcelona. Es resol el plet contra els Torrelles, senyors del Castell de la Roca i, el rei Alfons, otorga els privilegis de la vila, havent de pagar-li 10.000 florins” (REGP, GEC, vol. I, p. 567). “Granollers 13 de abril de 1866. Hi ha alguns carrers sense nom que continua essent necessari que en tinguin: Que el carrer que segueix a la carretera de Barcelona, després de la plaça de la Corona s'anomeni “Alfons IV” atès l'agraïment molt particular que se li deu per haver en 24/2/1418 unit aquesta vila amb Barcelona, declarant-la “braç i carrer de Barcelona... 10 de gener de 1870. Distribució de la població de districtes i col·legis. 1er col·legi: Carrer d'Alfons IV” (AMGr, LlAAG1852-72). “10 novembre 1892. Salvador Masó la reforma de façana d'una casa i solar en el carrer d'Alfons dotze. 10 agost 1893, f. 94. Una de Salvador Masó per a lluïr la façana de casa seva en al carrer d'Alfons IV” (AMGr, LlAAG1892-1893). "12 maig 1876. Terreny que Teresa Rocabayera o el seu marit Antoni Massansalvador posseixen al carrer d'Alfons” (AMGR, C1obres núm. 1.152, plec 2.17 anys 1875-1883). “Carrer d’Alfons IV” (AMGr, Pl1934). “Carrer d'Alfons IV” (AMGr, PlC2000, 16). “Carrer d’Alfons IV” (AMGr, PM1891). “Alfons IV el Magnànim” (PGC, p. 12). “Personalitats. Alfons IV” (RV, 8 maig 1986).
|
