|
|
(Gr-P).- En deien ca l’Alomar d’una casa situada al començament de la cara nord del carrer de Santa Esperança, on hi vivia i tenia el despatx de procurador el Sr Alomar. S'hi entrava i pujava per una escaleta que hi havia al costat del 'foto X', el famós establiment de fotos ràpides. Es va enderrocar l'edifici i avui forma part de l'establiment de 'Sastreria Sitjes'.
També es va conèixer amb aquest nom, una casa situada a la plaça de la Corona, cantonada amb el carrer del Lliri, igualment pel cognom del seu propietari, que vivia al primer pis. Tanmateix, aquest edifici hom el coneix amb el nom de can Murtra.
v. Murtra.
“Barri de Santa Anna. Santa Anna-plaça de les Olles. Francesca Montanyola, 65 Anys, vídua, de Barcelona, hisendada, Joan Alomar de Mataró de 31 anys, vidu, causasíndic, Francesca Montanyola de 2 anys” (AMGr, C1998, PVGr1827, f. 268). “Joan Alomar” (AMGr, C1998, CarpLlFadr1827, Sta.A, f/s). “Plaça Reial. 11.4. Joan Alomar de 33 anys, causíndic natural de Mataró, amb residència de 4 anys a Granollers, casat amb Gertrudis Font de 30 anys, Miquel, Joan i Francesc Alomar Font fills” (AMGr, C1999, PadróMGr1831). “Joan Alomar Martí de 63 anys, propietari, casat amb Gertrudis Font Brugueras de 62 anys, fills Joaquim de 27 anys, solter, agent corredor i Agustí Alomar Font de 26 anys advocat” (AMGr, C1936, CensPobl1860, p. 19.223). “Carrer de Santa Esperança, núm. 1. Miquel Monràs Montañola 9/7/1825, procurador, casat amb Madrona Pagès Serra 1835, Joan Alomar Camarasa 28/5/1854, estudiant, solter, Adolf Alomar Camarasa 10/6/1858, advocat, solter” (AMGr, C1957, FEmpd1880, p. 1). “Miquel Alomar i Font, procurador del jutjat de primer instància d'aquesta vila, 15 de març de 1883" (AMGr, C1obres, núm. 1.152, plec 7.4 anys 1875-1883). “8 octubre 1885. Joaquim Alomar per a reedificar casa seva, núm. 11 del carrer de Santa Esperança” (AMGr, LlAAG1875-1885). “A. Llinatges que representen el nom patern o matern. 6. Noms germànics: Alomar. Alomà. Alumà. Aulomar. Olomar. Alomart. De Aldemar, ‘vell famós’ que presenta la variant Oldomar en antics documents germànics (F. 62). Ollomare (984); Oldemar (1003); Ollomar (1015)” (ELlC, p. 93). “24 gener 1889. col·legis electorals. Col·legi 1: 119. Adolfo Alomar Camarasa, plaça de la Corona, núm. 13” (AMGr, LlAAG1886-1891). (Cg, SXIX). “Alomar” (LG, núm. 679, 20 de gener de 1935, p. 5).
|
