|
|
(Gr-P).- Veïnat antic de cases i el taller i foneria de can Margall, que es va formar al costat de ponent del riu Congost, a migdia de la carretera de Caldes, amb els carrers d'Enric Granados i de Pau Carbó.
Celebraven el sant de barri per la festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, el dia 2 d'agost, segurament ja abans de l'any 1936; després se celebrà durant els anys 1940-1945. El dia abans de la festa, es reunien els veïns al garatge de can Gordi i es feien garlandes amb branquillons de boix, flors de paper i banderetes amb paper de seda de colors variats, enganxats amb pasta de farina; a les finestres de les cases s'hi posaven canyes verdes, al mig de l'encreuament dels dos carrers, s'hi clavaven uns pals de telèfon per aguantar les garlandes, i el fil elèctric amb bombetes per donar força llum a la festa, d’aquest feina s'encarregava en Benigno Garcia, treballador de la Telefònica, que pujava als pals amb les seves botes de claus.
L'orquestra se situava a la cruïlla dels dos carrers, perquè en poguessin gaudir tots els veïns. El diumenge al matí s'anava, saltant i ballant, amb bons cistells de coca i vi bo i amb força gresca, fins la font Verda, on es menjava la coca. Altres anys van anar a menjar-se-la al Parc, i l'any 1945, degut als impediments de l'Ajuntament es va anar a la font de can Carrencà. Al migdia es ballava la dansa, era el ball propi del jovent, hi prenia part tota la mainada, els joves i els promesos; era tradicional que els nois obsequiessin la seva parella amb una figureta o unes flors de paper; de la venda dels obsequis se'n cuidava la junta de la festa del barri i els diners servien per ajudar a pagar despeses. També es feia el vermut, el propietari de can Garriga posava una taula al carrer i s'improvisava el taulell per a la venda del vermut amb sifó, gasosa, taronjada, olives, patates fregides, anxoves... Uns anys més tard, l'Enric Llistuella de can Girona, va obrir botiga de queviures i va ser l'encarregat de vendre el vermut; després de dinar, en Llistuella, a qui li agradava molt la gresca, organitzava jocs per a la mainada (carreres de sacs, trencar l'olla, treure una moneda d'una paella emmascarada i, fins i tot, un any, va organitzar una cursa de bicicletes). Al capvespre es ballava el ball de tarda, on podia participar tothom, i quan estava ben animat es rifava la toia, que consistia en un recull de queviures donats per les botigues, a vegades podia ser un garrinet donat per alguna negociant de bestiar; abans de la rifa era precís haver venut tots els números impresos i es donaven dues tires a preu d'una, fins que anaven rebaixant el preu per animar els veïns a comprar-ne i acabar-los, després la mà innocent d'un infant treia el número premiat, tot plegat, entre una cosa i l'altre era interminable. Per acabar el dia es feia ball de nit, i per recollir més diners que permetés pagar la festa, es feia el ball de la col; collien una col gegant amb un tronc ben llarg de l'hort de can Margall i es feia una subhasta per veure qui en donava més, l'avi Margall era sempre el guanyador i tenia l'honor de ballar tot un ball en companyia de la seva muller i, és clar, de la col. Acabat el ball de nit, quan els músics es veien obligats per la normativa a plegar, els veïns feien un foc a la cruïlla i coïen botifarres i costelles, es feia un bon resopó i amb bromes i rialles continuaven fins la matinada, hora en què tothom anava a treballar.
|
