|
|
(Gr-P).- Carrer del barri del Nord, que anava de llevant a ponent des del vial vora el riu Congost, actual passeig de la Conca del Besòs, fins el carrer d'Ignasi Iglésias, adscrit oficialment a la divisió de barris al del Congost.
Conservava el seu antic nivell, per això, després de la construcció del pont de la carretera de Caldes, l'avinguda de l'Estació del Nord li queda a un nivell més alt, separats per uns jardinets. En aquest carrer varen instal·lar-s'hi els molls de descàrrega de can Camp del Sabó, aquesta activitat, les necessitats de la indústria i els acords d’aquesta amb l’administració local, feu que el vial passés a formar part de la pròpia indústria i amb el temps desaparegués com a via pública, encara que conserva el traçat originari.
v. Gordi, Oliver, Rodons.
“Nom: Vives i Roig, Amadeu. Naixement: Collbató. Mort: Madrid. (Collbató 1871-Madrid). Amadeu Vives després d'una prematura separació familiar, amb el seu germà Camil havia après els primers coneixements musicals. Fa una estada de quatre anys a Sant Joan de Déu, començant a viure la música com a escolà a l'església de Santa Anna. Amb el mestre Josep Mª. Riera estudià harmonia i composició. Als quinze anys exerceix de mestre de capella, és director de la banda de l'Ordre Hospitalari de sant Joan de Déu a Málaga i fa coneixença amb el mestre Nicolau, de la qual hauria de treure'n gran profit de retorn a Barcelona com a mestre de capella de l'església de Jesús de Gràcia i de la capella de les monges de Loreto. Amb Lluís Millet els movien sentiments i sensibilitats paral·leles que es veurien trasbalsades amb l'esdeveniment de l'Exposició Universal de 1888 i el contacte amb les formacions corals foranes, les quals els obrien nous horitzons i possibilitats que s'havien anat tancant a poc a poc i sense evolució amb els cors de Clavé. La conseqüència d'aquelles inquietuds fou l'Orfeó Català (1891). el grup coral cabdal del país, que d'ençà d'aleshores s'aniria obrint a les composicions dels grans mestres. Vives dedicà a l'Orfeó les seves obres corals i amb el seu talent dramàtic i líric va anar evolucionant fins la sarsuela i l'òpera. Després de traslladar-se a Madrid triomfà en el món de la sarsuela amb obres tan importants com "Bohemios" o "maruxa" que foren després convertides en òperes, "Doña Francisquita". De les obres corals destaca sobretot per la seva popularitat l'Emigrant. La seva tasca literària en articles periodístics queda recollida en els llibres "Sofia" i "Júlia" i en teatre "Jo no sabia que el món era així" (AMGr, CCiP, REGP, GEC). “Carrer d'Amadeu Vives” (AMGr, PlC2000, 11). “Carrer d’Amadeu Vives” (AMGr, HMJM, GNUGr, AP, 23/5/1936). “Personatges: Amadeu Vives” (RV, 8 maig 1986).
|
