|
|
(SFCod.).- Per la seva ubicació pertany al Serrat de Vic. Té l'inici a la plaça de l'Escletxa i acaba en trobar-se amb el carrer Antoni Gaudí. És molt dret i el sòl és de roca viva, cosa que fa que sigui de mal passar, i cada veí va intentar arreglar el seu tros per millorar-lo. Fins fa uns trenta anys, totes les cases eren situades en una banda, amb la façana de cara a migdia i al davant, com passa a altres carrers, cada casa hi tenia l’hort. Si bé el carrer ja estava definit, urbanísticament parlant, la denominació d'Amargura no apareix fins a l'any 1805, la qual també inclou les cases del que serà el carrer Pervera. L'any 1723 té la denominació Esquetja, juntament amb la plaça Pervera (avui part del carrer Marinada). L'any 1728 és inclòs dintre del Serrat de Vic i uns anys més tard aquesta zona es defineix amb la denominació “Se comensa en casa Alsina demunt la Escletxa”, que inclou tot el Serrat llevat de l'actual carrer de Vic (casa Alsina serà can Mansius). A la fi d'aquell segle i els tres primers anys del segle XIX, és inclòs en la denominació Serrat de Vic.
Pel que fa als assentaments, es van iniciar a la fi del segle XVII, de manera que l'any 1723 ja hi ha set veïns o cases, mentre que l'any 1670 no n'hi havia cap. El cognom d'aquests primers veïns, citats de dalt a baix, són: Creus, Marfà, Prat, Rodés, Roura, Aguilar i Llorens. Alguns d'ells hi perduraran fins a la fi del segle, mentre que Rodés (can Panedes) encara existeix en l'actualitat.
L'any 1728 trobem que el cognom Llorens s'ha canviat pel cognom Alsina (can Mansius). El 1736 s'hi han afegit dues cases, corresponents a les famílies Vila i Espinal: primerament fou la família Vila i després van establir-s’hi els Espinal. Del cens de l'any 1800, tot i que el carrer no s’esmenta explícitament, sinó dintre del Serrat de Vic, podem extreure’n les cases que hi ha, que són les següents: Joan Creus; Maria Canals, vídua; Josep Ventura (Panxeta); Josep Rodés; Rosa Espinal, vídua; Josep Ventura Ricart; Agnès Negra, vídua; Salvador Mercadal; Pau Alsina, i Rosa Montbrú, vídua. En total deu cases, el mateix nombre que registra el Dr. Petit en el seu llibre de conductes de l'any 1839.
Al davant de can Mansius hi havia una era en què s'hi batia.
Un hivern molt fred al començament dels anys cinquanta del segle XX, pels voltants de Nadal van morir cinc persones, un nombre molt elevat per a Sant Feliu. Un dels difunts era del carrer de l'Esquirol i els capellans, com era costum, anaven a cercar-lo a casa seva. Quan passaven pel Viver, se’ls va acostar el Sr. Adell per indicar-los si podien anar a assistir el vell Espinal del carrer de l'Amargura, ja que estava molt greu. En arribar la resta de capellans a l'inici del carrer Esquirol, al davant de can Closquetes, el rector de Santa Perpètua, que era revingut de carns i pujava fatigosament agafant-se els genolls, va exclamar: “Si aquest és el carrer de l'Esquirol, com deu ser el carrer de l'Amargura!”
v. carrer de Pervera, plaça de Pervera.
«Esquetja» (CP any 1723). «Se comensa en casa Alsina demunt la Escletxa» (CP any 1736). «Die Trigesimaprima mensis Maÿ anno a Ntte. Dni. Millesimo Septingentessimo Trigesimo sexto in loco Sti. Felicis de Cudines dioc. Barna. In Dei nomine. Ego Franciscus Vila Bracerius parre. St. Felicis de Cudines [...] et de domo edificandum [...] Joseph Espinal laboratori [...] Illius domus et (---) terra quam et [...] posideo in parre. predicta Sti. Felicis de Cudines in loco vocato la Vendaria de pertinencia mansis Tura [...] Et terminatur dicte (---) terre ab oriente cum honore Joseph Rodes, ab meridie cum honore [...] ab occidente cum honore meo [...]; Establiment fet y firmat per Francesch Vila Braser de St. Feliu de Codines a Joseph Espinalt Bracer de dit lloch de un tros de terra rocosa a objecte de fer casa. Cens 14 ll, 42s. Cau la pensió tots anys a 31 de Maig. Ha capbreuat a favor del Prior y Convent de Montalegre en poder del mateix Vall·llosera Nott. als 2 de Dbre. 1736» (Establiment 31/05/1736, Arxiu can Misses). «Se comensa en Casa Clapes demunt de la Escletxa, que és lo ferrer» (CP any 1756). «Carrer de la Amargura» (CP any 1805). «Carrer de Amargura y Prebere» (CP any 1819). «Xich del Rita, el Falanera, Pau del Franch, el Panedes, el Flasada, el Teca, el Badó del Bó, el Espinal, el Mansius, el Xech genís» (Sobrenoms del carrer de l'Amargura, NMP LlCond. p. 124 i 125). «Casa amb el seu hort núm. 11 en el carrer de l'Amargura, llevant amb el camí que dirigeix al serrat del puig Pervera, ponent Joan Carner, nord hort de l'esmentat carrer. Francesc Oller Roca (1895) Sadurní Ferrer Roca (1941).” (RPGr, ll. 5, fca. 394, f. 133). «Comienza en la Esquetcha y acaba en la calle de Puig de Pervera. Toma el nombre del Via Crucis que antiguamente salía por las calles y vias de la población» (HSF, p. 507). «Margura» (AMSFC, llibre d'enumeració de les cases i dels carrers antics, any 1861). «Silvestre Rodés serrat de Vich Al carrer d'Amargura» (AMCMO, caixa núm. 78 Am1824 p. 66, núm. 6). «Denuncia vecinos Calle Amargura: Vista la instáncia presentada por Don Pedro Vernet Valls y otros seis firmantes domiciliados en la Calle Amargura manifestando que frente a la casa nº 2 de la expresada calle, se procede a la construcción de una pared de cerca, en terrenos donde habia existido una era de trillar, construida en convenio de vecinos y propietarios de dicha calle sin que se acredite la condición de co-propietario [...] Visto también el extremo de la misma en que se protesta, respecto a un reguerot, que adosado a la espalda de las casas propiedad de los recurrentes afirman tener derecho de paso para limpiarlo” (AMSFC, llibre d'actes 9-12-1947).
|
