|
|
(Gr-P).- Ca n’Amat:
“Die XXVI augusto MDXXXII. Anthoni Amat” (AMGr, C3201, Carp. 36, FC1532). “Die XXVI augusto MDXXXII. De la bolsa del Mostasaf. Anthony Amat” (AMGr, C3201, Carp. 37, Q1536, p. 1rv). “27 setembre 1610. Sebastià Amat ferrer de la vila de Granollers usufructuari y Catherina Campa cases i hort contiguo a dites cases en el carrer de Corro, sol ixent conjugues Amat, tenen Antich Burda, migdia cases y hort de Jaume Oriol que fonch de Miquel Gorchs, sol ponent carrer de Corró, tremuntana cases y hort dels hereus de na Martina que posseheix Anthoni Sisa fuster” (AMGr, LlRJPC 1604-1611, p. 386). “Joan Amat 8S” (AMGr, C3284, Carp. 84, REUGr, FAGr, talla1682, p. 3.197).
Denominació d’un ampli espai de terra situat a la serra de Ponent, cara nord del camí del mateix nom, avui conegut per camí de ca l' Esquella, sota el costat de llevant d’aquesta casa de la parròquia de Sant Julià de Palou. Originat pel cognom del propietari del mas. La masia, de molts anys enderrocada, acabà essent forn d'obra, els fonaments del qual, es podien veure vora del camí.
"Sant Julià de Palau: Mossèn Joan Amat cavaller" (ACA, BGC, A-403, fog. 1497). (JIF1497, p. 180). “La família Amat de Palou: A finals del segle XV el cavaller Joan Amat de Palou residia a la parròquia de Sant Julià de Palou amb la seva esposa Joana d’Aimeric. 1592. Maria Àngela Salvany de Masferrer es va casar amb Miquel Amat d’Orde de Palou i de Fluvià, sembla que aquella parella va viure en la misèria, tenien molts fills i dificultats per a mantenir-los” (MENBV, p. 77). "Origen i escuts de cognoms catalans" (Avui, núm. 4.075, 12 de març de 1989). "Ca l'Amat (serra de l'Esquella), coordenades i alçada 41º 35' 18" N - 2º 16' 11" E 31TDG392044. Vessant est de la serra miocènica de l'Esquella. De forma superficial i escassa apareixen fragments de "tegula" romana en els camps de les rodalies de l'antiga casa de ca l'Amat (avui desapareguda) situada molt a prop de l'Esquella i de la línia del ferrocarril" (BIDAC, dins la Carta Arqueològica: Vallès Oriental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Realitzada l'any 1984). “A la serra de l’Esquella i passant pel camí de ca l’Amat, a dalt del camí a mà dreta hi ha unes ruïnes d’una casa, entre el primer i el tercer revolt, hi he trobat fragments de teula romana” (RV, GrA, p. 86). “A. Llinatges que representen el nom patern o matern. 4. Noms de sants, d’origen llatí o grec, posteriors als temps bíblics: Amat. Del llatí Amatus (874), ‘estimat’, o del pre-romà Admatus, ‘molt bo’ (citat per Holder)… E. Llinatges que són originàriament vertaders sobrenoms o malnoms: Aimat. Amat. Del llatí amatus, ‘estimat’.” (ELlC, pp. 79, 279).
|
