|
|
(Gr-P).- Ca l’Alegre; les cases de l’Alegre: Noms derivats del cognom Alegre, poater que havia viscut al carrer de Corró durant els segles XVI-XVII.
També com a nom de casa al carrer de Josep Maria de Sagarra, núm. 4, pel cognom del contramestre dels automàtics de ca l’Humbert, que hom anomenava l’Alegre, que feia pensar a la gent més en un sobrenom que en un cognom.
v. Canet, Gori.
“f. 9, núm. 273. Ramon Alegre Canet, 27/5/1924, contramestre, alta 4/9/1939, baixa 31/5/1975, desempleat” (AMGr, C144, FRU, LlMOp1895-1958). “E. Llinatges que són originàriament vertaders sobrenoms o malnoms. Alegre. De l’adjectiu alegre, ‘que té alegria’.” (ELlC, p. 279). “ALEGRE, del llatí ALĬCER, genitiu ALĔCRIS, (clàssic ALĂCER, ALĂCRIS), viu, animat” (DECat, vol. I, pp. 170-171). “alacer o –cris –cris –cre: alegre, pronto, presto, gozoso, vivo, ágil, ligero” (DLLE, p. 22).
|
