|
|
(Gr-P).- Ca l’Aleix; el forn de ca l’Aleix: Nom de l’antic forn de pa a la cantonada del carrer de Joan Prim, núm. 66, amb el passatge de Francesc Tarafa. El nom de fonts de l'home l’Aleix Puigpey, donà nom a la casa i l'establiment, com el forn de ca l'Aleix, i també al passatge, el qual durant anys va ser anomenat el carrer de ca l'Aleix, encara que no de forma oficial.
La botiga estava situada al davant, a la cantonada de la Carretera, l'obrador quedava al mig i, el magatzem, on tenien els costals de llenya i els sacs de 100 kg. de farina, al darrere, fins arribar a la cantonada amb el carrer de Francesc Tarafa.
El febrer de l’any 1936 varen instal·lar-s'hi la família Montpeyó, que foren els últims forners, encara que després de deixar-lo ells, l'any 1968, va entrar-hi un forner de cognom Pérez, i en Bretxa va tancar-lo definitivament.
“Avinguda Generalísimo. 66, f. 159, núm. 289. 3era. demarcació B. Pere Mompeyó Morell, de Pineda, forner, esposa Maria Tarridas Estol, de Sant Pol, fill Carles Mompeyó Tarridas, de l’Hospitalet, aprenent de forner” (AMGr, C2019, PadróMGr1950, t. I). "Crònica" (El Congost, núm. 540, 11 d'octubre de 1896, p. 3). “4 novembre 1906. Se substitueixen arbres existents en el carrer de Prim, a prop de la casa denominada “Aleix” per considerar que la seva mala qualitat constitueix un lleig de l'embelliment públic” (AMGr, LlAAG1906-08, p. 4). “Crónica: Sant Antoni dels burros. Eran abanderados de cada colla respectivamente, lo Noy Gran de ca’l Aleix, y ‘l mosso de’n Margarit. En las comitivas han vist’ls guapos Noys del Santadigna, Pare y fills del Hostal del Ros, ‘l valent Vinyes, l’axerit Mamet, lo Noy de cal Valls ab lo cavall endolat per lo dol de la familia, y ‘n Gabra, y ‘n Gabarra, y ‘l jovenet elegant de cal Torras carnicer" (El Congost, núm. 455, 20 de gener de 1895, p. 2). “Notícias: la travessia que da a la calle Prim dirije á la de Tarafa, y frente la panaderia del señor Puig (Alex)” (Crònica de Granollers, núm. 4, 8 de desembre de 1898, p. 2). “Aleix: ningú no pronuncia ǝlḝš en català central (Alcover Moll) sinó ǝlệš, on és nom ben popular i tradicional” (DECat, vol. I, p. 171). “A. Llinatges que representen el nom patern o matern. 4. Noms de sants, d’origen llatí o grec, posteriors als temps bíblics. Aleix. Aleixos. Del nom de sant Alexius (d’origen grec), molt popular a l’edat mitjana per la llegenda de la seva virginitat dins el matrimoni” (ELlC, p. 79).
|
