|
|
(Mont-F.).- Antiga casa de la parròquia de Montmany, sobre el Bac, de la qual avui només queden les ruïnes, sota la cara nord-est de la Cospinera.
Després el nom de casa és afectat, de manera lògica, per la iodització pròpia del Vallès i, així, es coneix com: Alteia, i encara sentim pronunciar a la gent del païs: La Teia i la font de la Teia.
v. cal Xica.
“Sant Pere de Vallcàrquera any 1483(?) Anthoni Altella, núm. 2592. La parròquia de Valcarcara i de Monteugues, any 1553, Steva Estranger qui esta en la casa den Altella núm. 2598, f. XXXXIII” (ACA, Secció del Real Patrimoni). “1497, En Altela, 1515 lo mas Altella, 1553 casa den Altella” (AMGr, HMJM, Fogatges memorial dels focs de les viles. La parròquia el terme de Vallcàrquera e Muntmany e Muntagues). “Venda de l'aprofitament d'un bosc atorgada per Salvador de Pereres de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera a favor de Simon d'Altella de la mateixa parròquia, en finca limitant al riu Congost” (A.H.AMMF, CP-27 any 1354). “Lluïció de censal a favor dels consorts Gabriel Altella Segismonda de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera” (A.H.AMMF, CP-110,2 any 1559 (núm.1789).). “E. Llinatges que són originàriament vertaders sobrenoms o malnoms. 2. Noms de parts del cos i de qualitats i defectes físics. Altell. Altelló. Probablement derivats diminutius de alt, però és dubtós si s’aplicaven a persones o si eren substantiuss que indicaven una petita elevació del terreny” (ELlC, p. 269).
|
