Nom

Aguilar, les alzines de n’; el bosc de ca l'Aguilar; el mas Aguilar; els pins de l’Aguilar i el bac dels pins de l’Aguilar.

Lliçà d’Amunt

(Ll.Amunt).- Terres situades a llevant del riu Tenes, sobretot i a l’entorn de l’antiga masia, que tenia una part també a ponent del riu.
v. mas Casa Nova.
“Als hereus i pocessors de la casa i heretat den "Aguilar" de la par. de llissa de munt que dins deu dies primers done i pague a Jaume Pujades procurador de la comunitat de la Ia Iglesia de la vila de caldes de monbuy. Dicto Aguilar [...]

Nom

Aguilar, les peces de ca l’

Lliçà d’Amunt

(Ll.Amunt).- Denominació de part de les terres del mas Aguilar, situades a la falda de la serra, entre el sot del Jepis i el bosc de can Montcau, travessades pel camí de can Feliuà.
“Ca l’Aguilar” (AMLlAm, Cad1943, pols. 12-13).

Nom

Aguilar, l’era de ca l’

Lliçà d’Amunt

(Ll.Amunt).- De forma allargada, enrajolada i en punt rodó al costat de ponent i ran del camí, amb la pallissa a la façana, quan s'entrava a la casa, com aquesta desapareguda. Només la presència altiva dels xiprers ens mostra l'antic emplaçament.
“Mas Aguilar, era” (AMLlAm, Cad1943, pol. 5, parc. 55j).

Nom

Aguilara, l’

Lliçà d’Amunt

(Ll.Amunt).- Forma de sobrenom femení per anomenar la mestressa de ca
l’Aguilar.
v. Francí.
“dimecres 30 agost 1582. fonch batejada Catharina paula aguilara filla legitima y
natural del senyer en Jaume Aguilar y de Mariana de aquell muller, foren compares Jaume
Breso de Granollers y Catherina paula den Fransi” (ADB, APSJ, [...]

Nom

Aguilera, ca l’

La Garriga

(Garriga).- Casa que tenia trull a la façana de migdia del carrer de Rosselló, cantonada amb Sancho Marraco, fins al carrer dels Banys, on tenien molí i premsa d’oli i vi.
A la Garriga hi havia quatre molins d’oli: a can Sacamàs, a can Tresserres, a ca la Miquela i a ca l’Aguilera, els quals durant tres mesos treballaven nit i dia, i el trànsit de carros a la Garriga d’aleshores suposava un gran tragí.

Nom

Aguilera, la costa d’

Caldes de Montbui

(Caldes) .- “Llocdit citat en 1370, entre les possessions de Vall Casella, que passen a ser de les Elies” (NllP, p. 87 [801]).

Nom

Aguileres, la pedra d'

Castellterçol

(Castellt.).- v. torrent de Mal Portell.
“Pedra d’Aguileres” (CHV, pp. 62-63).

Nom

Àguiles, les

Canovelles

(Canov.).- Denominació poc utilitzada per anomenar la casa-torre i la propietat de la carretera de Caldes, que hom anomena de forma generalitzada la Torre de les Àguiles.
v. Carrencà, Torre de les Àguiles.
“Terra en el paratge denominat les Àguiles” (RPGr, ll. 13, fca. 1.182, f. 63).

Nom

Aguiló del Sot, ca n'

Fogars de Montclús

(Fogars).- v. Canals, Guilló del Sot.

Nom

Aguilona, l’

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- Elisendis Busqueta, com ja expliquem a l’entrada: Bosqueta, pensant en la forma femenina de Bosc, potser el cognom del marit, conservant ella, tanmateix, la forma femenina del seu propi cognom: Aguilar-Aguilona.
Igual com a l’entrada: Bosqueta, en aquest cas ens atrevim també a incloure l’article, com a forma plausible de denominació, que podia ser: s’Aguilona.
v.