Nombre

Amell, la timba de ca l’

Lliçà d’Amunt

(Ll.Amunt).- Situada al final de la propietat, ran la línia termenal amb Santa Eulàlia de Ronçana. També coneguda com la timba de can Noguera, o simplement la Timba.
v. timba de can Noguera, Timba.

Nombre

Amell, l’era de ca l’

Lliçà d’Amunt

(Ll.Amunt).- De forma quadrada, situada al costat sud-est de la casa, sobre la cara nord del camí de l’Ametlla.
“Ca l’Amell, era” (AMLlAm, Cad1943, pol. 5, parc. 14l).

Nombre

Amell i Comes, la mina de ca l'

Santa Eulàlia de Ronçana

(SERonç.).- "Terra regadiu, que es rega amb aigua de la mina denominada de ca l'Amell i Comes" (RPGr, ll. 20, fca. 1919, f. 3).

Nombre

Amell Xic, ca l’

Canovelles

(Canov.).- Casa de la parròquia de Santa Justa, situada en un espai estret, entre el torrent de can Marquès a llevant i el camí de can Marquès a ponent, amb el camí de Caldes, després la carretera homònima, davant la seva façana de migdia.
Coneguda amb el nom d’Amell Xic, perquè pertanyia al mas Amell, amb la casa pairal, dins el terme de Lliçà d’Amunt, segurament construïda per a un fill petit del mas.

Nombre

Amell Xic, la bassa de ca l’

Canovelles

(Canov.).- Bassa de forma rodona construïda de pòrtland de més de 10 m de diàmetre, que s’omplia amb l’aigua del pou proper amb motor, situada sobre el camí de can Marquès, a la cara de ponent, que serveix només per regar les feixes de sota. Vora la casa de l’Amell Xic, el safaretget per rentar.
“Ca n’Amell Xic, bassa” (AMCANV, Cad1953, pol. 1, p. 57b).

Nombre

Amell Xic, la peça de ca l’

Nom d’una peça de terra de forma rectangular; de fet, aquesta peça tenia gairebé l’amplada de la majoria de les altres terres de la zona de les Peces, situades a la serra de can Canyelles, entre el torrent de can Canyelles al nord, la carretera de Caldes a migdia, la peça de la Feliua a ponent i la de l’Orri de ca la Tona a llevant.

Nombre

Amer, cal’

Gualba

(Gualba).- “Cases antigues de Gualba. Desaparegudes: Amer (o Aner) unit a Pebernat” (A.R. L.G. 10/ p. 20). “B. Llinatges que representen el nom del lloc d’origen, de residència o de propietat. 1 Topònims de les terres de llengua catalana: Amer. Nom d’un poble del Gironès. Si no és d’origen pre-romà, pot venir de noms personals com el llatí Amarius (derivat de Amarus) o el germànic

Nombre

Amer, el mas

Gualba

(Gualba).- “Pere Ponsa: tramuntana propietat del mas Amer any 1519” (R.M. pp. 80, 191, annex b).

Nombre

Amer; la muntanya d'Amer; la serra d’Amer i el torrent d’Amer.

Montornès del Vallès

(Montornès).- v. muntanya de Déu.
"Narcís Lopart al Puig: Peça de terra bosch en lo lloch apellat amer, sol ixent teneo del mas Font, e part mas Ribalta" (APSMMartor., Capbreu any 1447). “20 setembre 1465. Carta quodmodo Bartholome de la parrochia de Santa Marie de Marturillis, habitator tenete et possidere domus in Sacraria dicta ecclessia et uma montana vocatam Amer” (ADB, [...]

Nombre

Amer; la muntanya d'Amer; la serra d’Amer i el torrent d’Amer.

Santa Maria de Martorelles

(S.M.Mart.).- L’indret conegut com la muntanya d'Amer o de Déu, en el termenal amb Montornès, és un espai cobert de bosc de pi, terres de pertinences del mas Terrades. També conegut com el turó de Déu.
v. vinya de la Creu.
"Peça de terra en lo lloc dit Amer" (ATayà, LlC, Martorelles). "La muntanya d'Amer, alou de la Rectoria" (HT, p. 19. Plànol de l'any 1750).