Nombre

Ametller, la bassa de ca l’; la mina de ca l’Ametller, els pous de ca l’Ametller i el rec de ca l’Ametller.

Montornès del Vallès

(Montornès).- La basa de ca l’Ametller; la mina de ca l’Ametller, els pous de ca l’Ametller i el rec de ca l’Ametller: La bassa de forma rectangular està situada a migdia de l’era, ran el costat de ponent de la carretera, de forma allargada 20x6x2,2 m, amb el cobert del pou a la seva punta nord-est, s’omplia abans amb l’aigua de la mina – era tan bona que la bassa sempre estava plena de peixos- que venia des del camp d’en Palau, travessava per sota les terres de can [...]

Nombre

Ametller, la font de l’

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- “Font de l’Ametller” (FPP, p. 47. Fonts de Bigues. Fonts no situades).

Nombre

Ametller, la quintana de l’

Granollers

(Gr-P).- “28 maig 1847. Josep Partegàs associat amb el seu home bo Pau Fèlix i Jaume Pascual i Francesc Many amb el seu home bo Pau Many. L’actor diu que els anomenats abans d’ahir a les set de la tarda quan estava regant en un punt de la quintana de l’Ametller d’aquest terme fou atacat a cops de puny i a cops de magalla” (AA, f/s. Palou. Judici de conciliació).

Nombre

Ametller, la urbanització

Montornès del Vallès

(Montornès).- Zona urbanitzada en terres del mas Ametller, on s’hi varen construir més de trenta cases, situada al límit de llevant del terme municipal, a sud-oest del Rierot. Al nord-est de la carretera de Sant Adrià del Besòs a la Roca, des de la qual s’hi accedeix.
v. carrer dels Cireres, carrer de les Mimoses, carrer de les Moreres.
“Gabriel Pla Sanjuan. Partida: Urbanització Ametller, [...]

Nombre

Ametller, les alzines de ca l’; els avellaners de ca l’Ametller; el cuprés de ca l’Ametller i la glicina de ca l’Ametller.

Montornès del Vallès

(Montornès).- Des de la carretera i al nord de ca l’Ametller arrenca un vial que porta a la urbanització, a ponent del qual hi ha plantades alzines d’una magnífica presència, ran la rasa de can Xec; les més notables fan 2, 30 m de volt de canó i 13 m de diàmetre de capçada, 3,30 m de volt de canó i 16 de diàmetre de capçada, i l’última, la més propera a les cases de la urbanització de 3,10 m de volt de canó i un diàmetre de capçada de 17 m, molt ajaguda.

Nombre

Ametller, l’era de ca l’

Montornès del Vallès

(Montornès).- L’espai de l’era de ca l’Ametller, sortosament encara es manté i malgrat els cairons trencats per les activitats de les màquines de batre, està ben cuidada. Situada davant la façana de migdia de la casa, del pati de la qual els separa el camí d’entrada; té una forma gairebé quadrada amb cairons de 22x22 cm, amb lliça de pedra al volt, coronada amb totxo a plec de llibre, a part de la cara nord que es va restaurar amb cairons de 30x30 cm al sobre i és més [...]

Nombre

Ametller, l’hort de l’

Granollers

(Gr-P).- “Ignasi Ametller apotecari per lo hort que fou de Tristany fa de cens 2 s., segon lo llevador vell te pagat fins 1722. Joan Ametller vené lo hort a Narcís Sans a 26 mayg 1826” (AMGr, CHPobres, LlevRHP1738, p. 10).

Nombre

Ametllera, el camp de la roca

Castellterçol

(Castellt.).- Peça de terra estreta i allargada entre el torrent de la Guineu i el camí que marxa per sobre, pertanyent als conreus de la Noguera, amb el camí que puja després de travessar el torrent cap aquesta casa per la seva cara de llevant.

Nombre

Ametllera, la roca; els cingles de roca Ametllera.

Castellterçol

(Castellt.).- Amb aquest nom es coneix la cinglera situada a migdia de la Noguera, sobre el torrent de la Guineu, davant la carretera de Caldes, on hi ha fòssils que, segons diuen, tenen forma d'ametlla.
Paret de roca grisa que s'alça travessant el torrent de la Guineu sobre les ruines del Vilar, on han trobat nombrosos fòssils; sembla que dels petits en forma de petxina naixeria aquesta denominació.

Nombre

Ametllers, el camí dels

Cardedeu

(Cardedeu).- Nom del camí de can Ribes que sortia pel costat de ponent de la casa, travessant el jardí i arribava fins la capella del Sant Crist, i després –aquesta part avui encara es conserva i està força marcada- arribava a can Cila.
La vora del camí antigament plantada d’ametllers donà aquesta denominació popular. Avui d’aquests arbres ja no en queda cap, el bosc ha anat invadint aquest entorn tan abandonat i isolat.