Nombre

Aimar, la bassa de ca n'; la font de ca n'Aimar; el rec de la font de ca n'Aimar i el torrent Aimar.

Cànoves i Samalús

(Canv-S.).- Deu d'aigua situada sota de la casa de ca n'Aimar, al torrent de Remugent. Coneguda amb aquest nom perquè cal passar per ca l'Aimar par arribar-hi i a més per la seva pròpia situació respecte a la casa. El camí que ens hi porta vé de ca n'Aimar i després continua però ens deixa vora el marge de baixa per un petit senderol que ens hi mena. El lloc on raja no és molt espaiós. anomenada també des que es va col·locar un canó d'escopeta perquè vessés, la font de [...]

Nombre

Aimar, la peça de l'

Cànoves i Samalús

(Canv-S.).- "Emili Julià Costa. Partida: Peça de l'Aimar, llevant Joan Sobrevia, migdia Francesc Berengueret, ponent Pau Espinassa Solé, nord Joan Sobrevia, secà de tercera" (AMCS, Am1952, núm. 62, f.70rv, núm.de finques 6).

Nombre

Aimar, la pedrera de l’

Gualba

(Gualba).- Segons en Saldoni, l'encarregat de la pedrera de l'Aimar, entre aquesta i la d'en Déulofeu hi ha tres quilòmetres de mina. Fins fa uns anys les galeries tenien unes mides d'uns sis m. d'ample per dotze d'alt. Actualment amb maquinària més moderna, les mines fan sis d'ample per sis d'alt.
Estan fetes l'una al costat de l'altre, tan de llarg com de través, deixanthi uns pilars de sis per sis m. en quadre [...]

Nombre

Aimar, l’; el camp de l’Aimar i la riera de l’Aimar.

Sant Antoni de Vilamajor

(SAVilamj.).- L’Aimar; el camp de l’Aimar i la riera de l’Aimar: Es troba documentada aquesta peça de terra amb la forma personal l’Aimar. D’aquesta referència podríem considerar que tenia un propietari o menador anomenat Aimar, al volt de can Sauleda i la riera de Vilamajor.
Nom antic tanmateix, que avui també fa esment d’una altra peça de terra, allargada, que podria estar situada entre la riera de Vallserena a ponent i el camí de la serra de [...]

Nombre

Aimar, l’; el camp de l’Aimar i la riera de l’Aimar.

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- La riera de l’Aimar: Denominació de la riera de Vilamajor en el seu pas per la zona del veïnat de Canyes.
v. Clavell, Messeguer, riera de can Mongol, Rectoria.
“Terra en el terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, nord-migdia-ponent can Perera de Canyes, llevant Antoni Cortès, Pere Pujol, per mitjà del torrent de [...]

Nombre

Aimar Orriols

Sant Antoni de Vilamajor

(SAVilamj.).- “Fraxaneda: Aymar Orriols. Maria Torras” (ADB, Caixa 1.10, LlbVilanova).

Nombre

Aimeric, el camí de ca l’

Les Franqueses del Vallès

(Franqueses).- Camí que porta a la casa des de la cara nord del camí de Corró d’Amunt i després continua en direcció nord ja com a camí de can Grau Xic. Tanmateix trobem documentat amb el nom de camí de ca l’Aimeric, el vial que arrenca de la cara nord del camí de Marata, la carretera ara urbanitzada i marxa en direcció nord per entre les terres del mas Rovira de Villar i després les del mas Aimeric, on el camí prenia una direcció just per sobre l’era d’aquesta casa, [...]

Nombre

Aimeric, el xaragall del bosc de ca l’

Les Franqueses del Vallès

(Franqueses).- Fent delimitació amb les propietats de ca l’Aimeric, can Grau Gros i can Rovira de Villar, baixa aquesta torrentera per dins el bosc que va a parar al torrent de can Rovira de Villar.

Nombre

Aimeric, la baga de l’; la serra de ca l’Aimeric.

Les Franqueses del Vallès

(Franqueses).- Aquesta serra comença al nord del turó de la Il·lusió i marxa en aquesta direcció pel bosc de can Viure i el de ca l’Aimeric, dividint les parròquies de Marata a llevant i a Llerona a ponent.
A llevant puja per en unes faldes de formes suaus i continuades de conreus. En el caient de ponent també de formes suaus i ondulades sobretot de conreus i alguna part de bosc, va caient fins la casa de ca l’Aimeric. A la part de migdia es forma [...]

Nombre

Aimeric, la bassa de ca l’; la mina de ca l’Aimeric; el rec de ca l’Aimeric; la resclosa de ca l’Aimeric, el safareig de ca l’ i la sínia de ca l’Aimeric.

Les Franqueses del Vallès

(Franqueses).- La bassa de forma rodona de tres metres de fons, ara està buida i abandonada. Situada al límit nord de les terres de conreu de la casa, just a l’entrar al bosc. S’omplia amb l’aigua que s’agafava del pou rodó de gran diàmetre encara que poc profund però antigament abundós d’aigua que s’encarregaven de pujar amb una sínia amb catúfols, a la qual s’hi lligava un animal, i més endavant la bombaven amb un motor de camió, amb [...]