Nombre

Albereda, la peça d’

Santa Eulàlia de Ronçana

(SERonç.).- “Peça a la Ferreria, és d’Alvareda, sembradura regadiu de primera i segona, 6 reals. T. L. Manel Brustenga, M. Joseph Burguès, P. Antoni Torras” (AMSER, Apeo1776, p. 21.67).

Nombre

Albereda, la vall d’

Caldes de Montbui

(Caldes) .- Aquest espai és l’entorn del torrent de can Pujol, lloc que avui encara es conrea (1999), a la part plana i sense arbres, amb els marges i penjats erms. Situat a cavall de la línia termenal entre Caldes, Sentmenat i Palau, terme municipal aquest últim on pertanyia una casa desapareguda anomenada l’Albereda, propera a can Bissoli. Cal pensar que les terres i el camí d’aquest nom pertanyien i conduïen a aquesta casa del poble veí.

Nombre

Alberes

Granollers

(Gr-P).- “Terratinents. Anthon Alberes, 1 quartera, 15 cortans de camp. Per la casa” (AMGr, C20094, RCadGr1774. núm. 299). “D. Llinatges referents a circumstàncies del naixement, a consagracions, benediccions i auguris: Albeny. Albenc. Albenca. Alber. Albera. Albés. Aubés. Albarella. Albarer. Albarés. Són diversos derivats de alba, probablement aplicats a infants que naixien a la sortida del sol” (ELlC, p. [...]

Nombre

Alberics, els

Mollet del Vallès

(Mollet).- Terra quedava situada sobre l'actual fàbrica del Moretó. Tota la falda estava plantada de vinyes que donaven també del costat de Mogoda. La carretera de Sabadell partia aquests conreus de llevant a ponent, i el camí de la Serra, pel qual passava el termenal també en direcció nord-sud.
"Peça de terra vinya de cabuda una quartera i mitja equivalent a cinquanta àrees, quaranta una centiàrees, situada en [...]

Nombre

Alberó, l'

Vallgorguina

(Vallg.).- Cal pensar en un lloc ple d'àlbers vora la riera de Vallgorguina. En un document del segle XVII, a part de donar-nos aquest nom tan bell, ja ens adverteix que també l'anomenen l'Estret; topònim aquest que permet identificar el lloc perquè és el que ha arribat fins avui.
"23 gener 1684. Joan Morell pages de la present parroquia de Sant Andreu de Vallgorguina y Joan Morell [...]

Nombre

Àlbers, el camí del sot de les

La Roca del Vallès

(Roca).- Aquest camí és considerat l’eix de la finca de Bell·lloc, al qual hi va a parar tots els altres camins de la propietat. Ve des del camp de Santa Maria per sobre el costat de ponent del sot de Bell·lloc i és conegut amb aquesta denominació perquè ens porta cap el torrent que s’anomena el sot de les Àlbers, el qual remonta fins a la seva capçalera. A l’època que es feia desembosc era el camí central.

Nombre

Àlbers, el canal dels

Vallgorguina

(Vallg.).- Cau per l'obaga de la serra de can Carcassès, on antany abundava aquesta espècie, que s'ha perdut del tot. Va a parar al torrent de Coll Senís.

Nombre

Àlbers, el pla dels

Sant Feliu de Codines

(SFCod.).- El pla dels Àlbers: Zona situada al cantó nord de l'actual carretera de Sant Llorenç, a tocar del torrent que té el mateix nom, confrontant amb l'Herbei. A l'inici del segle xix, d'aquesta zona devien treure els dos àlbers per a fer el cancell de l'església.
v. Herbei.

Nombre

Àlbers, el pla dels

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- La plana dels Àlbers: Lloc anomenat el Forn, o la plana dels Àlbers, en el sot de l’Om, a l’entorn de l’actual casa del Forn d’en Ribes.
v. Forn.

Nombre

Àlbers, el pont dels

Sant Feliu de Codines

(SFCod.).- v. pont del Tura.
«Del segle XVIII data la primera obra pública documentada. Es tracta del pont dels Àlbers del Tura (1779) que pagat pels veïns de la Sagrera i de les Creus uneix per primera vegada aquests dos barris» (RVSF, p. 91).