Nombre

Albert Einstein, el carrer d’; la placeta d’Albert Einstein.

Granollers

(Gr-P).- Carrer del barri del Lledoner, obert a la nova zona urbanitzada del sector X, de costat nord-oest del terme municipal, a la part d’aquest veïnat, amb el carrer del Rosselló al costat de llevant, travessa el carrer del Ripollès i arriba fins el carrer de Rafael Casanova a ponent.
La placeta és un espai públic de forma quadrada, situat al barri del Lledoner, a la cantonada nord-oest dels carrers d’Albert Einstein a la cara de migdia i el [...]

Nombre

Alberto, ca l’

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- Ca n’Alberto: Edificació construïda en planta baixa i coberta a doble vessant horizontal a la línia de façana, amb dos habitatges aparellats per a dos germans, que donen de cara a la façana de llevant del carrer de la Quintana de Riells. La part de la cara de migdia de l’Alberto Viaplana; després de la mort d’aquest home s’ha anomenat la casa ca la Lola.
“Alberto Viaplana Camp a la parròquia de Riells, [...]

Nombre

Alberto, ca l’

Granollers

(Gr-P).- Ca l’Alberto: Habitatge que forma part del grup de la casa de can Mallol, del barri de can Mallol de Palou. Abans anomenada ‘can Casaca’, després va anar rebent diverses denominacions segons la gent que hi vivia, en aquest cas per un home anomenat correntment per la gent ‘l’ǝlbertu’.
v. Pepi.

Nombre

Alberto, el camí de ca n’

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- Aquest vial avui consta al nomenclàtor urbà com el camí de la Quintana, obert a l’antiga quintana de can Viaplana. Els germans Viaplana varen construir-se dos habitatges aparellats a la cara de ponent del camí, el del costat nord anomenat ca l’Alberto i el de migdia can Miquel.
v. camí de la Quintana.
“Terra de conreu, secà en el terme municipal de Bigues i Riells, nord resta de [...]

Nombre

Alberto, la peça de l'

Martorelles

(Mart.).- Peça del pla de can Fenosa donada a parceria al conegut com l'Alberto.

Nombre

Albes, les roques

Sant Feliu de Codines

(SFCod.).- El carrer de Gallifa era tot roca viva, entre la qual sortia aigua. Hi feren un call picant amb una escoda —martell— per millorar el pas i permetre que s'escorregués l'aigua fins a una bassa, la qual construïren vora de can Roca, prop d'un altra gran àlber, aprofitant la mateixa paret de pedra d'una de les cares i fent les altres d'obra.

Nombre

Albes, l’

Caldes de Montbui

(Caldes) .- “Albes. Tomàs Rosàs” (RE, Medició de les terres de Caldas de Monbuy, any 1853).

Nombre

Albes ca l’

Les Franqueses del Vallès

(Franqueses).- Denominació de l’habitatge de la parròquia de Llerona, que en realitat representava la meitat de la superfície total juntament amb ca l’Olivera, del que després seria la casa de can Minguet.
v. Minguet.
“Dades estadístiques del segle XVIII. 30 Albes (Minguet) 3 pers., Joan Albas. Cases de Llerona: segles XVIII, XIX i XX, segle XIX, Albes, segle XX [...]

Nombre

Albescar, el puig

Caldes de Montbui

(Caldes) .- Antiga denominació del punt més elevat, situat a migdia del coll de Baduell, que més tard anomenaren el turó de les Perdius, abans que la zona s’urbanitzés.
“podio albescar (1161) a m. del coll de Baduell” (NllP, p. 24 [55]).

Nombre

Albet, el puig

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- Veiem que són dues les formes amb les quals s’inscriu aquest topònim del segle XIII: Puig Albet, un lloc potser arbrat amb àlbers o majoria d’aquesta espècie, i Puig Albert, escrit amb forma personal.
“Nespler Mas. Puig Albet” (ADB, Caixa10.130, Capb1281, p. 8rv). “Bernardus Nespler homo Dom. Regis juramento dicit a Puig Alvert una Artiga [...]