Nombre

Albi, l’

Llinars del Vallès

(Llinars).- Era coneguda amb aquest nom, l’Enriqueta Albi, vídua Roig, que tenia la botiga del Segle del carrer de Dalt. Veiem que donava nom de casa i el que era cognom i també semblava sobrenom.

Nombre

Albi, l’

Vilalba Sasserra

(VilalbS.).- “11 desembre 1800 en les fonts baptismals de la Igl. De Santa Maria de Vilalba Sasserra, sufragania de Sant Andreu de Vallgorguina, bisbat de Barcelona per mi lo baix firmant rector de dita parroquia fonch batejat, Andreu, Joan Llucià, fill legitim y natural de Barthomeu Albi natural de Urxeja del bisbat de Urgell y Josepha Albi y Cuch natural, conjugues en dita sufragania, padrins, Andreu Cuch avui matern y Theresa Prat de [...]

Nombre

Albini, el mas

Bigues i Riells del Fai

(Bigues-R).- A la documentació del segle XV, figura aquest mas com a veí del mas de la Pineda.
v. mas Pineda.

Nombre

Albinyana, ca l'

Cànoves i Samalús

(Canv-S.).- Antiga casa de pagès que va desaparèixer amb la construcció i posterior inundació de l'embassament de Vallfornès. Casa que també era coneguda amb la forma Aubinyana.
"Terra regadiu bosc, en qual hi ha edificada una casa de pagès, ca n'Aubinyana o Albinyana, , llevant- nord Miquel Cuc, migdia-ponent una riera. Pau Serra Badia (1914), Josep Bonmatí (1944), Teresa Berenguer" (RPGr, ll. 3, fca. 282. f. 3). "Marià Serra. Peça núm.235. Cas [...]

Nombre

Albinyana, ca l'

Granollers

(Gr-P).- v. Ninou, Sol.
“Districte 1er. Carrer d’Alfons IV, núm. 42.12. Dolors Sol Campmajor de 44 anys de la Roca, casada, filla Antònia Albiñana Sol” (AMGr, C2000, PadróMGr1898). “B. Llinatges que representen el nom del lloc d’origen. 1. Topònims de les terres de llengua catalana. Albinyana. ]Albiñana. ]Almiñana. Nom d’una vila de la comarca del Penedès. Ve del gentilici llatí

Nombre

Albinyana, el bosc de ca l’

Cànoves i Samalús

(Canv-S.).- “Josep Maria Bonmartí Pujol. Partida: Ca l’Albinyana, llevant-nord terres de Miquel Cuch, migdia-ponent amb la riera de Cànoves. Regadiu de primera i segona 4 quartans, bosc de primera, segona i tercera una quartera, nou quartans” (AMCS, RAmCS1941, núms. 18, f. 18. 1, Am1952, núm. 159, f. 170.1).

Nombre

Albiol

Sant Pere de Vilamajor

(SPVilamj).- La documentació del segle XIII, ens descriu aquest probable topònim com una terra propera al mas Pasqual, que, amb tota propabilitat seria: L’Albiol.
“Vilar. Albiol Sant Elies” (ADB, Caixa10.130, Capb1281, p. 10). “Mansus Pasqual. Dictus Francesch tenet Mansu Pasqual pro Dº rege, apud albiol una fexa” (ADB, Caixa10.130, apb1281cop., p. 15). [...]

Nombre

Albiols, ca l'

Fogars de Montclús

(Fogars).- Casa del veral del Camps, a la vall de Santa Fe, el nom de la qual sembla prové del cognom de la gent que s'hi estaven.

Nombre

Albira, el coll d’

Sant Celoni

(S.Celoni).- v. Colldalbira.
“Peça de terra al terme de sant Martí de Pertegaç i lloc Colldalvira” (AHAM, p. 180-643. Venda 18 d’abril de 1375).

Nombre

Albira, el puig d'

Castellterçol

(Castellt.).- Encara que es documenta amb la forma “Alvira”, bé podria referir-se
a un lloc de bona vista: albira. Veiem també el cas de Sant Celoni.
“El puig d’Alvira” (CHV, p. 62). "Va fins el camp del Prat i després puja pel serrat al puig d'Alvira" (APCastellt., Delimitació