Resultado de la búsqueda

Ordenación por nombre (a–z).

 
Página 89 de 7.369. Resultados: 73.690. Ordenación

Nombre

Aliot, el sastre de ca n’

Sant Celoni

(S.Celoni).- “N’Aliot sastre: St. Çeloni” (ACA, Secció del Reial Patrimoni. Fogatge de la Vila y terme de St. Seloni, any 1553, núm. 2598, f. XXIII). (JIF1553, p. 332). “Lo sastre de casa Aliot” (AMSCel, caixa núm.24 I.- AdM, LlT1717. Talla feta per los gastos que se offerexen per lo servey del Rey feta vuy dia 17 de juny de 1714: lo sastre den aliot. Talla feta per lo sr. [...]

Nombre

Aliva, ca l’

Sant Celoni

(S.Celoni).- Al peu del Montllorer, a la vessant d’Olzinelles, prop de can Valls. Avui, en runes.
“3 agost 1785. Fetes les acostumades monicions en tres distintas missas, durant l’ofertori D. Joseph Vives y Alsina pvre. y rector de Sant Esteve de Olsinelles, per assistir al matrimoni celebrat entre Francesch Aliva fadrí treballador, fill natural y legitim de Joaep Aliva treballador defunt y Maria Aliva y Camp vivint naturals de la present [...]

Nombre

Aliva, la bassa de ca l’; el sot de ca l’Aliva.

Sant Celoni

(S.Celoni).- Sot que puja pel costat de la bassa de ca l’Aliva, més amunt del pi Gros, fins dalt a Montllorer. La bassa és sota l’enderrocada casa del mateix nom, al peu del torrent d’Olzinelles. Servia per a regar els camps propers a la casa.

Nombre

All, la font de l’

Montseny

(Montseny).- Aiguaneix al nord de les Illes en el camí del Montseny a Sant Marçal. Aquest era un lloc de parada obligada en la processó que cada any feia la gent del Montseny cap a Sant Marçal. Ací es feia el foc i es preparava l'esmorzar, es feien torrades ben arranjades amb all i botifarra. Posaven una fusta per facilitar la recollida de l'aigua.

Nombre

Allomat, ca l'

Mollet del Vallès

(Mollet).- L'home que es coneixia com l'Allomat feia de pagès. La casa, ara tancada, és situada al carrer de l'Onze de Setembre, núm. 12. Segle XX.

Nombre

Alls, cals

La Llagosta

(Llagosta).- Un besavi d'aquesta casa treballava a cal Vaquer. Quan arribava l'hora d'esmorzar li preguntaven: “Tu Pepet què vols!” Una torrada amb alls, tenia sempre a punt. Sembles en Pepet dels Alls li digueren, motiu que al capdavall queda també com a nom de casa, cals Alls, primer a l'avinguda 11 de Setembre, núm. 15, i després al carrer de Josep Montserrat, núm. 20. Segle XX.

Nombre

Alls, el camp dels

Vilanova del Vallès

(Vilanova).- Terra que pertany a la propietat de can Coní d’Orrius, situada sobre el camí que baixa cap a cal Sereno, després del trencall per anar cap a la font del Porc. Avui forma un triangle amb el nou camí de desembosc que puja cap a aquesta font i en direcció a les Encantades. Zona de bosc on s’hi feia carbó o picó a partir de l’any 1939. Quan no podien fer-hi carbó o carbonet els carboners hi sembraven patates, cebes i, sobretot, alls.

Nombre

Alls, l'hort dels

Tagamanent

(Tagam.).- Antic conreu de la Casa Nova, darrere la casa, terra que es guardava exclusivament per fer-hi els alls. Durant la dècada de 1930 si va fer una construcció i més endavant s'habilità com a habitatge, que després coneixerem per ca l'Andreu.

Nombre

Almar de Dalt, l’

Santa Maria de Palautordera

(S.M.Palau).- “6 maig 1588. Joan Pou pages senyor util ÿ propietari del mas Pou de la parroquia de Santa Maria de Palautordera, a favor de Geronim Andreu de aquella pessa de terra de pertinencias del mas Pou situada en lo lloch anomenat lo Almar de Dalt, o lo olivaró, affronta a solixent ab lo aulet mediant lo camí per lo qual se va a Sant Esteve, a mitgdie ab la Quintana del mas Andreu, a solponent ab honor den Riba, ÿ a tremontana ab honor de dit mas Andreu, per lo [...]

Nombre

Almedes, les

Campins

(Campins).- "Josep Corominas Bonamich, classe de la finca, una peça de terra, el seu nom les Almedas o la Artiga Llarga, quarter nord, bosc, erm, una quartera, sis quartans surera, una quartera, sis quarteras carboneig, cinc quarteres erm, nord-llevant Segimon Perepoch, migdia-ponent Josep Pons" (AMCamp, FRust1876, núm. 12.6). "Una peça de terra situada en el terme de Campins de cabuda quinze quarters sis quartans o sigui cinc hectàrees [...]