|
|
(SCeloni).- En Sèbio: Afèresi del nom de fonts castellà Eusebio. Era un pellaire, l'Eusebi Riera, que es dedicava a comprar i vendre pells. Anava amb el sac a l'esquena i després de tocar la trompeta cantava: “Noies, aneu de pressa si heu de matar algun conill, que passa el pellaire!” Cantarella que s'assembla amb la de l'Esteve Lloró.
La casa del carrer de Sant Ponç, núm. 7, es coneixia per can Sèbio i també on vivien abans, al carrer de Joan Prim.
També conegut com el Drapaire.
"Riera de cognom, l'anomenaven "Sèbio" amb una tartana pel 1920 recorria el poble fent de drapaire" (JA, Les veus del carrer, 1).
|
