|
|
(Parets).- El Xerric: En Jaume Ramon Many, era un home petit de mena, però eixerit. Al Vallès s'utilitza l'expressió xerric per anomenar l'aprenent -el petit, l’espavilat-, així els deien als aprenents de fuster, manyà, els qui anaven a buscar el càntir d'aigua, etc.
Diuen que aquest home feia d'alçada 1,50 m i, per lliurar-se d'anar al servei militar, es va pelar el cap al zero; això va afavorir que el veiessin més petit.
Regentava el primer cafè que va tenir la Cooperativa, quan aquesta entitat era al carrer d'Antoni Feliu i el cafè el tenien a can Zidro de la Llet. Un dia va entrar-hi el Joaní, el qual, no recordant-se del seu cognom i en veure'l tan petit, va dir-li xerric, a la qual cosa contestà en Jaume Ramon, tot xiroi, que si d'aleshores endavant no l'anomenaven d'aquella forma no els serviria el carajillo.
En diuen can Xerric la casa del carrer del Migdia, núm. 18 i també la de la via Piquer, núm. 11.
També el seu fill, en Vicenç Ramon Naqui, és conegut com en Xerric.
|
