|
|
(Castellt.).- El Xerric: Motiu d’un home. Es conta que un dia que el trobaren a la carretera de Granera i després de preguntar-li que hi feia, els contesta que calculava les càrregues dels plàtans que hi havia plantats. Era un home sol, eixut, considerat estrany, que de veure'l feia por a la canalla, segurament perquè a casa els deien que si no creien o no menjaven els portarien vuit dies a cal Xerric. Tanmateix els més atrevits li anaven al darrere cridant-li: “Xerric-xarrac, xerric-xarrac”. Tenia un ase que sempre l'acompanyava i quan no creia el pegava amb les ulleres del xàpol fins que el feia callar. Anava a la riera de la Fàbrega a fer sorra davant la font del Gat i es treia la roba posant-se un sac d'espart lligat a la cintura, com una mena de davantal per única peça de vestir i quan s'ajupia se li veien les vergonyes. La canalla de la Fàbrega anaven a veure'l i se'n reien, llavors ell s'enfadava molt i els amenaçava, fins que un dia s'arribà a la casa per fer-ho saber als pares, sense que aquests prenguessin cap mesura: "La culpa és d'ell per treballar conill."
Feia de paleta i tenia un treballar d'allò més fi, sobretot fent les parets de pedra que deien eren les millors de la comarca i així comentaven que una paret feta pel Xerric no queia mai més. També treballava al bosc, collia pinyes i diuen que coneixia tan bé el veral que ell va marcar per on havia d'anar el camí del Solà.
La casa on vivia va ser enderrocada. Sobre la porta diuen que hi tenia un escut amb el sagrat cor. Ha estat reconstruïda i transformada, al carrer de Moià, núm. 36.
“El Xerric” (CHV, p. 502). “El Xerric” (MNdeC, p. 107).
|
