|
|
(SAVilam.).- L’ermita de Sant Lleïr; el pedró de Sant Lleir: La popular ermita de Sant Lleïr, situada a la part alta de la serra del mateix nom, al límit nord del terme de Sant Antoni, amb el de Sant Pere de Vilamajor, és una obra del segle XVI. Orientada al nord, amb coberta a doble vessant perpendicular a la façana principal, amb entrada d’arc pla de pedra i un escut a sobre amb l’any de 1588, amb entrada pel camí.
Davant de l’edifici el pedró està constituït per un bloc petri, situat sobre la barana d’entrada, a la façana nord-est, ran de camí, a l’entrada de l’ermita. Coronant aquest pedestal, una creu metàl·lica.
“Casetas vehinas de Sant Lleÿ: Joseph Sunyer hermità, Margarida muller” (ADB, Caixa1.9, LlbCom1754). “Ermita de Sant Lleïr” (AMSAV, Cad1949, pol. 3, parc. 22a). “La capella de Sant Lleïr és d’origen desconegut. L’any 1244 era de la família d’en Pere de Sant Lleïr… A la portada hi ha l’escut i la data del 1588” (SFM1993, p. 4, dibuix). “Sant Lleïr. Interior de l’ermita tal com era el 1925 (foto).” (DelMC, pp. 74). “Sant Lleïr que el bisbe de Barcelona concedí en benefici a Arnau de Terrades... Toponímia de Vilamajor del segle X al segle XIII. Sant Lleïr 1303 (plànol).” (V872-1299, p. 28, 46b). “Ermita de Sant Elies” (IE, vol. 23, p. 153). “L’actual capella de Sant Lleïr és de l’any 1582, però en va substituir una altra de la qual se’n tenen notícies ja el 1303... 2 maig 1322. El beneficiat de la capella de Sant Lleïr demana que els fruits de la capella es destinin a obrar una casa adossada a la capella (dibuix).” (600AC, pp. 14-15, 34, 39). “Ermita de Sant Lleïr a una altitud de 280 m (fotos).” (QDV, núm. 9, pp. 24-27). “Veÿnat de Vilanova: Hermita. Joseph Senso. 2 persones” (ADB, Caixa1.9, LlbCom1752). “Sant Lleïr. Formes que resultem de LĬCĚRIUS, segon l’evolució normal en fonètica catalana i occitana. Nom romà pertanyent a la família dels Licius, Licnius, Liconius, Licovius, Licutius, etc.” (OCat, v. VII, p. 39).
|
